addicta al wasabi

Salo d'Art i Antiguitats a Reus

2012-01-31T20:43:00.000+01:00

Preparo el material per a la propera Fira d'Art i Antiguitats de Reus. Ja us explicaré com va.

Blackbird Daisy, petit

2012-01-28T20:31:00.002+01:00

Blackbird Daisy, petit from We Love Petit on Vimeo.

Macedònia: Cosa de nens

2012-01-11T18:18:00.000+01:00

La vie en rose

2012-01-08T22:06:00.000+01:00

Aquest matí ha sigut espectacular. Amb tot jo he estat de rebaixes. Quina rucada. Sortosament no he comprat res.

L'any avança, els antic vicis perviuen

2012-01-03T22:21:00.001+01:00

Quina emprenyada. Cada Cap d'any igual. Cada any Vodafone em cobra el doble pels SMS enviats tot felicitant l'entrada d'any. Aquest any m'ha cobrat tres cop cada SMS.

Em pensava que era jo qui ho feia malament. Però resulta que els altres SMS enviats, altres dies, ho cobren normal. Quin morro que tenen.

Intencions

2012-01-01T21:44:00.004+01:00

De tots els meus propòsits, per cada cap d'any, per cada anniversari, fer una entrada per cada un, ha sigut el que mai he pogut realitzar.

Així que, aquest any, el primer que faré serà deixar-los anar. Alliberar-los.

Any rere any, els anava arrosegant, d'una llibreta a una altra, d'una agenda a la següent. I avui m'he dit:

Prou

Així que, ací va la meva recopilació de sabiduria de la que mai he fet gaire cas.

1. Saldi el deute de les seves targetes de crèdit.
2. Cancel · leu totes menys una, per a emergències.
3. Pagui tot en efectiu.
4. No arribi a números vermells en el seu compte bancari.
5. Ves a peu.
6. Utilitzeu el transport públic.
7. Treballi a casa.
8. Visqui prop del seu treball.
9. Treballi quatre dies a la setmana, deu hores al dia.
10. Utilitzeu la bicicleta.
11. Seguiu una dieta equilibrada.
12. Feu exercici.
13. Redueix l'estrès,
14. Descansi bé.
15. Si ho té, llogui l'espai sobrant de casa seva
16. Faci vostè mateix els arranjaments de la casa.
17. Intercanvi les eines amb els veïns.
18. Intercanvi la roba amb amics de la mateixa talla.
19. Intercanvi serveis.
20. Llegiu llibres de la biblioteca.
21. Expliqui als seus amics i als seus familiars el que necessiti.
22. Esbrini els preus del mercat.
23. Confeccioneu una llista de la compra i cenyiu-vos-hi.
24. Millor una compra gran que diverses petites.
25. Aprofiti els productes de la temporada.
26. Compareu els preus entre diferents establiments.
27. Compri al gran el que utilitzi amb freqüència.
28. Prepareu els menús amb anticipació.
29. Busqui les ofertes.
30. Compri a l'engròs amb amics o veïns.
31. Compri als productors o als mercats.
32. No compri menjar preparat.
33. Tregui de la biblioteca la música i les pel · lícules.
34. No surti a menjar fora perquè si.
35. Escriu @ mails o SMS en lloc de cridar per telèfon.
36. Procura que les teves aficions siguin rendibles.
37. Sigues justa, sigues puntual, compra només allò que necessites realment i paga sempre al comptat. (Grace Kelly).
38. Seleccioneu una meta i només una meta.
39. El problema dels postergats és que tracten de fer tot alhora.
40. Fixeu-vos un objectiu específic i concretelo.
41. Estableixi petites etapes.
42. Visualitzi el seu propi progrés i imaginem donant el primer pas, realitzant els moimientos que hauria efectuar i aconseguint el seu objectiu final.
43. Estableixi un temps mínim per treballar en el projecte i faci-ho.
44. Si la tasca li produeix molta adversitat dediqui només 15 mint cada dia i no faci més d'aquests 15 minuts.
45. No espereu fins tenir ganes.
46. Comenci ja.
47. Superat el primer obstacles després tot és més fàcil.
48. Dese alguna recompensa quan hagi fet algun progrés.
49. Sigui realista amb la seva meta. Si s'observa que no és realista, canvieu-lo.
50. No ha de ser perfecte, simplement faci la feina.
51. Som mandrosos, però no ho reconeixem.
52. El nostre comportament certifica el grau de la nostra sinceritat. Si és real que desitgem alguna cosa més, les nostres prioritats van en aquesta direcció.
53. Baixa la quantitat de proteïnes (una miqueta).
54. En la nostra societat hi ha molta gent que treballa per comprar coses que realment no vol, amb diners que no té, per impressionar gent que no li importa.
55. LLença els tapets de ganxet.
56. Llença els CD's que fa més de 5 anys que no escoltes.
57. Llença els cassetes i les velles pel·licules en VHS, les cintes de video sense etiquetar (ni t'entretinguis a mirar-les).
58. Llença els electrodomestics de fer pa si fa més d'un any que no l'utilitzes.
59. Llença les tarjetes de crèdit caducades.
60. Llença les claus Allen de l'Ikea. Realmente les necessites?
61. Llença aquella jaqueta que et vas comprar massa cara i que mai vas arrivas a utilitzar.
62. Llença les joguines dels animals que no li agradan.
63. Llença les plantes d'interior migmortes ¿Realment vols una planta perdent fulles?
64. Llença les revistes que mai més lleguiràs.
65. Llença les bosses que regalen amb les revistes i que estas segura, segura que no utilitzaràs.
66. Llença els perfums que no utilitzes (o utilitza un cremador per ambientar).
67. Llença coleteros, pasadors, pinces del pel ¿Realment et tornaràs a deixar crèixer el pel?
68. Llença el bàlsam labial amb gust frutal que no suportes.
69. Llença les barres de llavis que odies i que vas comprar fa temps , en un rampell.
70. Llença els telèfons mòbils que ja no tornaràs a utilitar. ¿Realment necessites 4 mòbils vells? Que vagin amb els carregadors.
71. Llença els mitjons desaparellats.
72. Llença plats, gots, tasses amb dibuixes que mai, mai utilitzaràs i els tovallos i estovalles amb aquells brodats de Nadal (i que aquest Nadal tampoc has utilitzat).
73. Llença els posters vells.
74. Llença els cables de l'stereo vell. El nou equip de música va amb els seus propis cables.
75. Claus, cargols, ancòres i d'altres que estàn al fons del calaix d'eines.
76. Llença els comandaments a distància que no saps per quin aparell són.
77. Llums, torrades, liquadores, cafeteres que ja no serveixen.
78. Mantes i roba de llit que guardes per si de cas tens gent a casa.
79. Lença els llibres de text de la facultat i també els apunt de classe.
80. Elements de decoración que ja no suportes.
81. Llença els gerros que no s'utilitzen, els marcs de fotos, els canalobres que no t'egraden safates metal·liques,
82. Llença les peçes de roba que guardes per si de cas fas un quilt.
83. Claus veces que no saps per a quina porta són.
84. Maletes que no utilitces.
85. Ordinadors, equips de música.
86. Llença qualsevol cosa, roba, que et faci dir "És que estaa tan bé de preu..."
87. Qualsevol cosa que et faci dir "És que era tan car això.."
88. La meitat de les llaunes de pintura.
89. Articles de nadó.
90. Discos: no creguis que algú t'els comprarà. Ningú ho farà.
91. Els regals que mai et van agradar.
92. Tot el punt de creu, brodat, cosir o projectes que mai vas acabar.
93. Sabons d'hotel que no utilitzaràs mai.

Només alguns d'aquests bons pròposits vaig ser capaç d'acomplir. N'hi ha un fotiment. Oi?

Felicitat

2011-12-26T20:23:00.002+01:00

Vull ser una ignorant, vull ser feliç.

Gats al jardi de davant

2011-12-12T21:26:00.005+01:00

Aquests dies de desenbre em són tranquils i gaudeixo de tot el que em trobo al carrer. Tot i que no reconeixo no voler saber que passa al món.

La Rambla de Tarragona

2011-12-11T14:20:00.003+01:00

M'agrada aquests sostre que té la Rambla. Ha trigat gairebé 30 anys en recuperar l'encís que tenia als anys 70. Amb tanta obra, tanta remodelació, la Rambla s'havia quedat lletja, lletja. Encara hi ha trams horrorosos.

2011-12-10T23:46:00.001+01:00

M'agrada passejar per la ciutat els dies que no treballo. Avui m'he arrivat fins el balcó, a tocar ferro, tot estrenant el regal (molt adelantat) de Nadal.

Stand By Me

2011-10-30T13:08:00.001+01:00

Trottoirs vermoulus

2011-10-22T16:38:00.001+02:00

#06. Trottoirs vermoulus (Ödland, Sankta Lucia) from Lorenzo Papace on Vimeo.

Anuncis de menjar per a gats

2011-10-21T17:25:00.001+02:00

No m'he pogut resistir.

Decisions agosarades

2011-10-09T23:19:00.004+02:00

He deixat el estudi. Era el tercer. ¿Sóc massa exigent?
El primer estava al bell mig del camp, tal com m'ho havien explicat. Prou ampli, tranquil. Pero a vint-i-cinc minuts de Tarragona en cotxe i sense lavabo. I jo sempre necessito lavabo.
El segón, al carrer Escrivanies Velles, ho compartia amb una altra persona. Era realment petit. Amb tot va ser on m'he trobat més feliç. Tot i haver-me buscat un altre lloc no tenia intenció d'abandonar-lo de tan que m'agradava. Però ens van fer fòra.
El tercer al carrer Merceria. Vaig dir que si per que estava net. I precisament aquesta netedat és el primer que em va fer penedir d'haver-lo agafat. Estava a punt de deixar-ho estar, de tant incòmoda que estava, quan va passar allò de l'estudi del carrer Escrivanies Velles. Estava atrapada.
I em vaig donar un temps:
- Ara ve l'estiu. Estaràs amb el Mercat d'Art de Cambrils. Estaràs tan ocupada que ni podràs pujar a l'estudi. En aquest moment ho pots pagar encara que no l'utilitzis. ¿Qui sap? Potser, després d'un temps, t'agradi.
Però cada cop m'agradava menys. ¿No estic feta per a tenir un estudi?
Després dels Tallers Oberts ho tenia claríssim. Del pont de desembre no pasava que jo no marxes de l'espai que ocupava al carrer Merceria.
I ves per on, un incident, insignificant, em va motivar per a deixar l'estudi abans d'acabar el mes.
Ara tinc tots els quadres en la furgoneta tot esperant un miracle. Que aparegui un local on em trobi còmoda. ¿Qui sap?

Depre

2011-10-09T23:04:00.002+02:00

Estic depre. Altra vegada. No és pas per la tardor que no s'atreveix a arrivar a Tarragona. És una questió de periodicitat. M'entra la depre de la mateixa manera que em surten els pels del bigoti. Cada finals d'estiu he de iniciar una nova temporada d'activitats. I no saber-ne què fer tot i que sé que n'hauria fer alguna cosa fa que em bloqueji, em paralitzi i em deprimeixi. Un fàstic.

Katie Melua - Nine Million Bicycles

2011-09-05T04:43:00.002+02:00

Simplicitat

2011-08-17T21:24:00.002+02:00

Intento simplificar la meva vida. Eliminar allò que no em permet assolir el meu objectiu. Però aquesta recerca de lo simple em costa molt. Buidar calaixos de roba que no utilitzo (i que de tan gastada tampoc puc donar), utilitzar cremes sense perfum), concentrar-me en dos o tres menes de manualitats només, per a que tot el material em capiga a l'estudi,... tot és difícil i costerut.
Simplificar la meva mida ha començat a complicar-me-la força.

LI

2011-07-14T10:08:00.004+02:00

Els aniversaris són estranys. T'envaeix un munt de sentiments contradictòris, agredolçols, i tu no saps si has d'estar trista per fer 51 anys o contenta per haber sobreviscut.
Avui en faig 51 anys i encara no he fet cap mena de propòsit per a aquest nou periode de la meva vida.

"Després de tot, demà serà un altre dia" Scarlett O'Hara

Mercaricat 2011

2011-06-10T13:52:00.003+02:00

He anat aquest matí al Mercat Central de Tarragona a donar suport als participans de Mercaritat 2011 saludant, de pas, al meu amic Borlansa.
Una caricatura que m'ha fet Napi. És genial.

I una altra de Borlansa. Amb tot el seu amor.

Panic! At The Disco: The Ballad Of Mona Lisa

2011-05-18T17:13:00.002+02:00

Avui és 1 de maig

2011-05-01T21:27:00.004+02:00

Fa temps que l'1 de maig en faig coses. Tan és. Cada dia assenyalat en faig coses. I no sóc l'única que en faig coses.

Invitació a expossició

2011-04-14T01:22:00.001+02:00

El proper dia 14 d'abril, a les 20 h., a la Cafeteria Ona, a l'Hotel Husa Imperial Tarraco, inauguro una expossició de pintura. Esteu tots convidats.

Renault express

2011-03-27T20:39:00.004+02:00

- Bona tarda, senyora, li puc ajudar en res?
És un home jove. Porta vestit i corbata. Intento ser amable.
- Oh! Si. Mirava... Vull, necessito, una Renault Express nova.
Utilitzo aquell to tan ingenu que normalment em funciona prou bé.
- No hi ha Ranaults Express noves. Ja no es fabriquen.
- No es fabriquen? Pero jo necessito una Renault Express nova.
- Però ja no es fabriquen. ¿Vol mirar altra vehicle?
- No, no. Necessito una furgoneta petita.
- Ah!! LLavors el que voste vol és una Kangoo. Vingui per aquí, que li mostraré les que tenim.
- Si volgués una Kangoo hagués demanat per una Kangoo. El que jo vull és una furgoneta petita.
- Però senyora, la Kangoo és una fungoneta petita.
- Si, però no prou petita.
I és que en aquest moment, en el mercat no hi ha furgonetes petites. La Kangoo té uns 40 cm. més de llarg que la Renault Express i uns 25 més d'amplada. Això que pot semblar una minucia és la diferència entre poder aparcar o no poder aparcar en la teva plaça de parking.

És una sort que la Catedral no formi part del patrimoni arquitectònic de la ciutat

2011-03-20T21:52:00.004+01:00

No acabo d'entendre per què cada vespre, sense falta, hi ha adults jugant al futbol fent servir l'entrada de la Catedral com a porteria.

Tarragona en primavera

2011-03-12T20:40:00.007+01:00

Avui plou en Tarragona. Plou molt. És això la primavera. Ahir feia un sol espatarrant i avui plou.
Aquest dies estic enfadada. És tota una feinada aixó d'estar enfadada. Normalment ho estic amb mi mateixa però en els últims dies ho estic amb una altra persona. Enfadada per una situació que no té remei.
Resulta que vaig entrar com re-re-llogatera en un local per a fer-ho servir d'estudi de pintura. L'Elena Vilanova havia de deixar temporalment l'estudi que tenia al carrer Escrivanies Velles. No ho volia deixar, només que no el volia perdre i jo buscava un lloc on començar, donar-me a conèixer, poder dir que en tenia un estudi, comprovar si això m'agradava, sense compromisos. Van arrivar a un acord. Jo ocupava el seu espai mentrestant ella no l'utilitzava. I va funcionar. Durant els ultims mesos ha funcionat.
Però jo necessitava més espai. En necessito un munt d'espai jo. Un parell de vegades vaig estar a punt de comentar-li a la llogatera, a la titular, aquesta situació. Amb l'Elena m'hvia compromés que estaria uns quants mesos més, fins que no comencès l'estiu, com a mínim. Però la llogatera es mostrava molt celosa del seu espai, del seu territori. I jo pensava que, potser, si l'oferia estar-me en el seu espai ella podria reaccionar negativament. Així que al cap a finals d'any, agobiada per la necessitat, en vaig llogar una altra habitación en un altre estudi. He estat pagant dos habitacions en dos estudis diferents durant uns mesos.
Amb tot no decidia a instalar-me en el nou lloc. Encara tenia l'esperança de quedar-me en l'antic estudi. Un estudi que m'agradava molt per què donava al carrer amb tots els avantatges que això significa, un lloc molt especial i atractiu.
Però he de preparar una expossició per l'abril. No podia estar-me més temps sense treballar. Així que el dia 28 de febrer, a contracor, vaig decidir que m'instalava definitivament en el nou local i començava a treballar. Dos dies més tard la llogatera de l'antic estudi, el del carrer Escrivanies Velles, de cop i volta, abandona. marxa, deixant als rellogats abandonats.
I ella que em diu:
- Bé. A tú no t'importa ¿oi? Tú j'havies abandonat aquest estudi.
Docs si que m'importa per què si m'haguessis dit, només insinuat que tenies intenció de marxar, jo no hagués abandonat l'estudi de Escrivanies Velles, que jo amb l'Elena Vilanova m'entenia prou bé i podriem haver roman plegades compartint estudi. Que jo ja tenia les tarjetes de visita fetes i tot.
Quan l'he trucada aquest matí, que no sabia que era ella la que havida deixat una trucada perduda en el mòvil, no he sabut o no he volgut replicar-li. Jo quan m'enfado tiro més a cridar que a cap altra cosa. Mossegant-me la llengua només que he sigut capaç de desitjar-li sort en la seva nova aventura a la vida.
Però ho havida de dir i ho dic ací, per què sé que gairebé ningú llegirà aquest post i que ningú sabrà mai que estic enfadada, molt enfadada amb Carmen Mañas, una dona que deixat al carrer a dos persones, bé a tres, per què ella no sabia que jo ja m'havia buscat un altre lloc.
Es possible que no duri gaire aquest post

Anar a peu

2011-02-13T21:25:00.005+01:00

Fotografía presa de Flors i Violes

Es considera com de poble aquell qui va a tot arreu amb el cotxe. Què es demostra anant a comprar el pà amb el cotxe? D'acord, vivim en una ciutat sense transport públic i anar des de l'estació de tren fins a l'estació d'autobusos costa uns 20 euros si pujes en un taxi, però... has d'anar amb el cotxe sempre?
Anar caminat, fins i tot en una ciutat com Tarragona que tot fa pujada, és una bona forma d'estalviar.
No sé si és saludable, però que si tens els ossos malament i vas amb bastó, com que no, que no és gens sa. Però si pots anar caminant millor que no pas amb el cotxe.

Agnes Obel - Riverside

2011-02-09T21:39:00.001+01:00

No arrivar a números vermells a finals de mes.

2011-01-31T18:34:00.004+01:00

Això que sembla tan i tan sensat és un consell que no he seguit mai. Però ara, després d'un parell d'anys que no en tinc números vermells m'adono que vaig fer el ruc quan tenia al banc números vermells mes rere mes. Amb les comissions que es van quedar ara en tindria un cotxe nou.

No m'agrada la relació dels anuncis amb el futbol, sigui quin sigui el producte anunciat, però...

Princesses

2010-12-17T23:41:00.001+01:00

Una Princesa en Apuros / Princess in Trouble from Flacso Argentina on Vimeo.

Castells

2010-11-24T19:22:00.005+01:00

Tarragona està genial en aquests dies. Hi ha pocs turistes i es pot entrar arreu. I de tant en tant et pots trobar coses com aquesta, un veritable luxe.

Vista des de el terrat de casa meva

2010-11-01T21:07:00.003+01:00

M'agraden els dies ennuvolats a Tarragona per que puc fer fotos sense patir pel sol.

Agraiments

2010-10-24T14:44:00.007+02:00

He d'agrair a tots aquells que encara no m'han tret dels seus favorits tot i tenir el blog aquest molt i molt abandonat. Però és que aquests dies de sol només que en faig això, prendre el sol de la tardor.

Tecla 2010

2010-09-23T14:17:00.004+02:00

Avui és festa a Tarragona. I de moment està sortint prou bé. La pluja ha aparegut però ecepte aquell aiguat del 17 la resta dels dies han sigut tranquils.

Toros NO

2010-07-28T22:47:00.002+02:00

Cap mena de tortura vers els animals.

Dedicada a les de dones de Uñas Ribel per si de cas oblido dir-lis com es diu aquesta cantant. I és que amb la vellesa oblides els noms.

Més flors

2010-06-27T21:16:00.006+02:00

Aquestes fotografies són fetes a l'abril però tenia ganes de penjar-les.

Una gateta famolenca.

Música: divendres al vespre, a les escales del Pla de la seu. El públic, encantat.

Tomaques

2010-06-26T00:37:00.004+02:00

De totes les flors estranyes que hi ha al món és la passiflora la que més em fascina. Em captiva. Com és possible que no aconsegueixi fer una foto a una flor d'aquestes mai. Floreixen un dia i mai més es torna a veure obertes. Han d'espera una altra flor. Tan perfecta.
Les tomaqueres començen a donar el seu fruit. Com que no les he tractat contra bitxos, fongs, i d'altres coses atacadores de fruits orfans és més que possible que surti un tomaquet podrit. Però que fa goig, oi?

La síndrome de la dona del tinent francès

2010-06-22T23:40:00.006+02:00

Aquests díes hi ha un munt de notícies preocupants però és com si de l'únic que es vol parlar és de si els ajuntaments fan ben fet de prohibir el burka i per què ara? A banda de consideración de respecte envers la persona hi ha una cosa clara. Si jo traballo en un lloc públic i em ve un motorista amb el casc entaforat, tot ocultant el rostre, el primer que faria serìa amagar-me no fos cas que fos un lladre. Hi ha una norma que obliga als ciutadans a poder ser identificats i no acabo d'entendre per què jo sempre haig de poder ser identificada, vagi on vagi, faci el que faci, i una dona, amb l'excusa del respecte a les seves creencies, no te aquest deure. La síndroma de la dona del tinent francès és evident: m'autoaparto de la societat, sigui voluntari o forçat, i ja en tinc el motiu per a que la societat m'odïi.

A Tarragona hi ha dos o tres dones que van amb la cara tapada pel carrer. Van a comprar, caminen per les voreres i semblen feliços. Però jo només hi veig una cosa en els ciutadans que es topen amb elles: por. Semblen terroristes a punt a cometre un acte horroròs. O és que els lladres quan entren en un banc van amb la cara al descobert? O els d'ETA, que s'identifiquen abans d'executar algú? O els vàndals destrossa contenidors i cremadors de cotxes, què no van amb un mocador tapant-li la cara? On és la diferència?

Sé que em serà complicat però reclamo el meu dret a no ser identificada quan entro a l'ajuntament, quan presento la declaració de la renda, quan retiro els diners del banc, quan pago amb la tarjeta de crèdit...

No vull que comprovin si sóc jo la del carnet de conduir. Vull treballar amb la cara tapada així quan hi vagi pel carrer ningú sabrà que vaig ser jo qui els va atendre i no em molestaràn fent-me preguntes sobre la feina.

P.D.: Reclamo el dret a anomenar la necessitat que tenen alguns a autoexcloure's de la socitat i que fan d'aquesta autoexclussió el motiu de la seva vida com la síndroma de la dona del tinent francès. Si no està registrat reclamo els drets d'autor.

8 de juny, convocatòria de vaga dels empleats públics

2010-06-08T20:54:00.004+02:00

Jo he vist poques ganes de fer vaga. Com en tot, hi haura llocs on si l'han feta i d'altres que ni s'ha notat. Tan és.
He estat calculant el descompte del sou i què pot significar per a l'economía dels negocis. Per exemple: el que em treuràn a mi significa el que em gasto en l'entrepà de mig matí. Si jo decidís anar a casa a esmorzar i no només jo tots els funcionaris hi hauria llocs que haurien de tancar. Prop de la plaça Imperial Tarraco hi mitja dotzena de cafeteries i de bars que viuen d'això, de l'entrepà de mig matí dels funcionaris.
A aquesta conclusió ja han arrivat dirigents socials. No és cap idea novedosa. Però quan conèxies els amos d'aquests locals, quan entres en d'ells, cap a les once, i mires al teu voltant, et preguntes si realment beneficia a la societa una retallada de sou.
Al maig vaig estar a BCN comprant material, no geire, i durant el llarguíssim viatge en tren, en vaig tenir temps de rumiar tot això.

El que no acabo d'entendre és per què anar a BCN em costa dues hores igual que fa 40 anys.

Malice Mizer - Mayonaka Ni Kawashita Yakusoku PV

2010-05-30T21:57:00.001+02:00

Stargate Universe

2010-05-29T22:10:00.003+02:00

No està malament però és tornar a veure un altre cop l'història d'Ulisses.

Ja haviem vist aquesta història en StarTrek Voyager i va durar 7 temporades, i ara es torna a repetir el mateix esquema en StarGate Universe. LLàstima que Antena 3 boicotiexi les sèries què emeten, com aquesta, un dissabte a la nit, quan saben segur que ningú les veurà.

Copago a l'hora d'anar al metge

2010-05-26T22:27:00.004+02:00

Amb les receptes digitals que ha fet que no sigui necessari anar al metge cada mes pel PLAVIX l'idea del copago no em sembla tan forasenyada. ¿Per què Espanya ha de ser l'únic país d'Europa on la sanitat és totalment gratuïta?

A banda de treure's els avorrits que hi van als CAP per a passar el matí el copago ens treuria del damunt tots els estrangers europeus que pel preu que els costa en els seus països anar al metge s'estan a Espanya de vacances saturan la nostra sanitat i fent que les llistes d'espera siguin d'anys. Els hotels perdran clients, però el país, i els espanyols en general, guanyarem.

També ens treura la llegenda urbana que els emigrants, xusma, delicuentes i tota la parentela es aprofitin, sense donar ni les gràcies, de bolquers, llet i antibiòtics que després revenen als seus països d'origen.

Si, en sòc partidària del copago per què em sembla què és l'únic sistema que hi ha per a controlar la disbauxa existent encara en l'INSS com és el cas de beneficiaris que hi són en dos o tres cartilles alhora, podent tenir un metge titutar per a cada cartilla on és beneficiari i no em refereixo al currant que té dos feines, que no acabo d'entendre per què ha de pagar dos cops la mateixa asistència sanitària.

Nota: Beneficiari és el fill de, l'esposa de, el marit de, el pare de, l'oncle de, etc el treballador que sí cotitza.

Sarah Blasko - "We Won't Run"

2010-05-24T21:28:00.003+02:00

Estil

2010-04-24T23:26:00.007+02:00

Fotografia de Laurie Toby Edison

Diu la GEC què estil és "Gust particular de cadascú, espècie de manera per la qual es distingueixen les seves coses".

Quan veiem a una persona, a vegades es comenta si en té molt d'estil o no, en la seva forma de vestir-se, de pentinar-se, de parlar. Admirem a les persones que en tenen d'estil, sobretot per què no segueixen els dictats de la moda. I comprovem que són aquestes persones amb estil les que són imitades per persones que no en tenen d'estil.

Jo no en tinc d'estil. Sempre m'ha preocupat molt més el complaure a tothom que saber que és el jo volia. I això anat des de la meva manera de vestir, al que menjo, al que en faig amb la meva vida.

Vull parlar d'una part d'aquesta manca d'estil, la part del que va per fòra: roba, calçat, pentinat.

Ma mare havia estat treballant en un taller de costura uns vuit anys. I com que sabia cosir era ella qui em feia la roba. Fins molt gran. I em vestia molt quica. Quica pobre, o sigui sense llaçets de ras, flors de roba, però quica. Quan jo tenia dotze ens va fer un vestit blauet a ma germana i a mi. El va copiar d'un vestit d'un aparador per una nena d'un any. I per a mi que ho va fer encara més quico que el vestit original.

Va ser un dels últims vestits que va cosir amb roba bona. Després, per sort per a mi, tots els vestit van ser senzills, amb troços que trovava d'oferta. Al final de l'adolescència només m'agradaven les camises que em feia. L'altra roba, les faldilles, els vestits brodats, els jerseis de perlé... els odiava. I com que jo no tenia diners per què tot el que guanyava es quedava a casa, no podia decidir sobre quina roba havia de posar-me.

Cap els vint anys vaig rebre un munt d'influències diverses. Estava ficada dins un grup religiòs i n'hi havia unes quantes dones amb molt d'estil, segons el meu parer, i jo, en plena post-adolescència, intentant sortir de la influència de ma mare, vaig copiar aquelles dones adultes tot el que vaig poder. El resultat va ser que, sense adonar-me, en tornà a vertir de la manera més quica que les botigues em van oferir. Era començament dels anys 80 i una de les tribus urbanes eren els new romàntics.

Als vint-i-sis el meu vestuari es va tornar gòtic. Negre absolut. En té un avantatge el negre gòtic. Pots anar-hi cada dia amb al mateixa roba. Va ser un veritable estalvi. Ma mare estava d'acord amb allò.

- En una pel·licula - ella sempre en treia exemples de pel·licules - es veia la duquesa X que sempre vestia el mateix vestit negre i l'únic que canviava eren els complenets. Els colls, els chals, ... Es considerava una dona molt elegant.

Jo, és clar, estava la mar de contenta. Vestia al meu gust i a més compleia a la meva mare. Després d'un temps el negre gòtic es va quedar només en negre i quan rondava els 40 em va començar a preocupar. Ja començava a ser negre vídua. Calia fer alguna cosa. Però què?

A l'any 2002, l'any de l'entrada del euro, van passar algunes coses. M'havien ofertat la casa on vivia de lloguer. La podría comprar? El banc em donaria la hipoteca. Tot semblava que aquell no era l'any per a canviar el vestuari de color. Però jo ja estava decidida: a partir d'aquell any res del que comprés seria de color negre. Que havia de trigar 10 anys en renovar el vestuari, doncs serien 10 anys.

I aixi va començar a entrar a l'armari jeans i camises. Fa tres anys que vaig vendre la meva autonomia i comparteixo el pis amb el meu germà. Després de vint-i-cinc anys independent visco amb el meu germà. Pero em va permetre acabar de renovar el vestuari on predominen camises sense estampar blanques o beig de màniga curta i pantalos texans blaus, beiges, verds caquis.

¿Quin avantatge té que tota la roba que tens sembli la mateixa? Que és el teu estil. És un estil copiat de la germana de Teresa Casas, una antiga companya de feina.

La germana de Teresa només vestia camisa blanca i pantalons texans. Tenia un vestit per a ocasions que als dos o tres anys canviava i res més. Aquest sistema té avantatges: si has de fer una maleta sempre saps que hi ficaràs dintre. Acompanyat amb unes sabates adients a mi em serveix per a portar un mateix estil tan és que sigui estiu o hivern. Les camises són les mateixes i els pantalons, a Tarragona, gairebé que també. Hi havia un reporter anglès que sempre feia servis camises de color blauet i pantalons beige i deia que aixi el seu públic sempre sabia que era ell i que, a més, si havia d'afegir un tros a un reportatge, no havia de preocupar-se per la roba. Sempre era la mateixa. Un pèl uniforme? I tant.

Mª José, una amistat que va durar poc temps, em va comentar un cop que la seva profesora de llatí era d'allò més ridícul. Deia que dilluns portava un vestit, dimarts un altre, dimecres.. i així totes les setmanes. Mª José es reia i jo es possible que li seguis la veta. Però és un sistema d'allò més pràctic. El meu sistema és: Tinc sis perxes on van penjats un pantaló i una camisa. Quan un dia em trec un conjunt el poso al final. A l'endemà agafo el primer de la llista. Així mai és el dilluns un vestit, el dimarts un altre vestit... no fos cas que algú pari a contr quin dia de la setmana em poso els pantalons verds amb la camisa blanca.

Només arrivar a casa em trec la roba i em poso una altra. Roba d'altres temporades, massa gastades, estampats, coses així. Si he de fer una compra o una sortida en tinc un conjunt que normalment sempre és el mateix. Éstà bé pero no el porto a la feina i encara no és tan vell com per a roba d'estar per casa o treure les gossetes a passejar.

En aquests anys m'he adonat que en roba, com en sabates, el més econòmic es tenir un estil personal. És estrany que per a poder tenir-ho hagis de tenir també llibertat a l'hora de comprar, es a dir, que puguis comprar una peça que va amb tú quan la veus. Quan anava més malament de diners comprava a la desesperada, quan necessitava renovar alguna cosa. I no sempre era del meu gust. El resultat era que, com no sempre et gusta el que compres, acaves arraconant-lo i odiant-lo. I a la que pots ja no t'ho poses. I, amb el temps, és més car.

Hi haurà gent que no estarà d'acord. Em sembla perfecte.

Bicis al carrer

2010-04-22T18:41:00.011+02:00

Veure bicicletes al carrer sempre és una festa. Diumenge ho va ser per a molts. Era bonic de veure-ho.

A Tarragona Falten més llocs on poder desar la bici, uns carrers més segurs, que es prohibiexi els coxes estacionats en segona renglera. Però sobre tot això dels pàrkings ¿com volen que la gent no agafi el cotxe si el transport públic és inexistent i no hi ha llocs on aparcar la bicicleta? Fins que no hi hagi parkins per a bici les festes com la del passat diumenge només serveixen per a treure el pols a la bici.
Au!! fins al proper any.

Chaiyya Chaiyya

2010-04-02T13:33:00.003+02:00

Segueixo amb ganes de saltar i ballar tota l'estona. Tot veient aquest vídeo aniría corrent a una d'aquestes classes de ball.

Es va filmar tot damunt del tren, sense fons verds. Tota una proesa. Ser artísta no és gràtis.

Corvus Corax - Cantus buranus live in Wacken 08

2010-03-27T19:02:00.001+01:00

Tenia ganes de recuperar Corvus Corax per a ballar. És el que em demana el cos aquests dies.

LLadres maldestres

2010-03-24T21:08:00.005+01:00

Ahir vaig estar a Reus. He aportat dos quadres a una expossició i els que participem fent torns per a estar-nos a la Sala. Ahir em va tocar a mi.

Quan tornà al cotxe hi era obert. Tot remenat. A banda d'això no semblava que s'haguessin emportat res. Només una capsa de les que es pleguen, de plàstic, i un maniquí de filferro de mig metre que sempre el portava per a penjar les arrecades, que només un cop l'he fet servir després de tres anys de tenir-lo.

No van obrir una capsa amb uns 60 euros en billets de 5. No van agafar el carretó per a transportar mercaderia, molt car i resistent. No van agafar cap ni una de tres taules plegables. Ni bijuteria. Ni el tiquet del parking.

Fa una setmana, a l'avinguda Marques de Montoliu dos joves empenyien a un noi d'uns 10 anys dins el contenidor de roba que hi ha. ¿Quina mena de mercaderia es pot trobar en un contenidor de roba usada com per a posar en perill la vida d'un nen?

Fa molts d'anys, sortint de Ràdio Tarragona, on la Fina i jo en feien un programa els dijous a la nit, un tirador de bosses, va tirar de mi. Sortosament jo em presentia alguna cosa dolenta i el no va aconseguir ni quedar-se la bossa ni tirar-me al terra. No hi havia ningú més al carrer. Era per això que va fer malfiar ¿Com és que t'apropes a una dona, essent tú l'únic home i ella l'única dona que hi ha a la Rambla a les 11,30 de la nit? De mi va sortir un:

-Tio, tio, que només porto papers! -desesperada. I era veritat. Mai portava diners llavors. Ni pel bus.

LLavors portava una economía al cèntim. Renovar el D.N.I. i el carnet de conduir em significava el presupost de mig més. ¿I com és que, encara que hagués tingut èxit, no pensava que m'hauria quedat amb el seu careto?

Anar fins a Santiago

2010-03-07T12:53:00.003+01:00

El meu germà, Manolo, està de camí a Santiano de Compostela. Ho fa en bici. I ho explica en aquest blog. No tinc una foto d'ell en bici. No vaig pensar en far-la. Pero porta, talment, unes alfojes com aquestes. Aixi que, si el veieu, ja sabeu qui pot ser. Aquest matí ha sortit de Tudela. Bona sort, Manolo.

Són verdes

2010-03-01T21:18:00.006+01:00

- ... em sap greu, Túnia, em sap greu! Escolta... - Va agafar la mà a la seva germana i l'hi va estrènyer, però la Petúnia va fer acció de rebutjar-la -. Potser quan hi sigui... Sisplau, Túnia, escolta! Potser quan hi sigui podré anar a parlar amb el professor Dumbledore per mirar de fer-lo canviar d'opinió!

- No hi vull anar! -va dir la Petúnia marcant les sil·labes, i va estirar la mà perquè la seva germana l'hi deixés anar-. ¿Que et penses que en tinc gens de ganes, d'anar a un castell ridícul per aprendre a ser... a ser...?

Va passar els seus ulls clars per l'andana, pels gats que miolaven als braços dels seus amos, pels mussols que feien esbategar les ales i es xisclaven els uns als altres dintre les gàbies, pels estudiants, alguns ja amb les seves llargues túniques negres, que carregaven els baguls a la locomotora de vapor vermella o se saludaven amb exclamacions d'alegría després de tot l'estiu sense veure's.

- ¿... et penses que vull ser una... una estrofolària?

La Petúnia va acabar retirant la mà d'una estrebada i a la Lily se li van omplir els ulls de llàgrimes.

- Jo no sóc cap estrofolària - va dir-. Això no es diu.

- Doncs és on vas - va dir la Petúnia, amb malícia-: a una escola especial per a gent estrafolària. Tu i el fill dels Snape... sou tots dos uns rarets. Ja està bé us separin de la gent normal. És pel nostre bé.

La Lily va mirar de reüll els seus pares, que passejaven la mirada per l'andana amb aire enriolat, contemplant l'escena. De cop va tornar a clavar els ulls en la seva germana, i li va dir en veu baixa però carregada de ràbia:

- Doncs no pensaves que fos una escola per a gent estrfolària quan vas escriure al director suplicant-li que t'hi acceptés...

La Petúnia es va tornar vermella.

- ¿Suplicar-l'hi? Jo no li vaig suplicar res!

- He llegit el que et va respondre. Va ser molt atent.

- No ho hauries hagut de llegir... - va dir la Petúnia en veu baixa -. Era per a mi... ¿Com és...?

La Lily va delatar-se donant una llambregada cap on hi havia l'Snape. La Petúnia va contenir una exclamació.

- L'ha trobat ell! Tu i ell m'heu regirat l'habitació!

- No... No te l'hem regirat... - va dir la Lily, ara a la defensiva-. En Severus va veure el sobre, i no es va creure que un muggle hagués pogut escriure a Hogwarts! Res més! Diu que deu haver-hi bruixots que treballen d'amagat a correus que deuen mirar que...

- ¿Que els bruixots fiquen el nas a tot arreu o què? - va dir la Petúnia, que de l'enrojolament havia passat a estar ben blanca-. Estrofolària! - va escopir a la seva germana, i se'n va anar tota tibada cap on hi havia els pares.

Harry Potter i les reliquies de la Mort
J.K. Rosling

Editorial Empúries, 2008

Fred Astaire

2010-02-15T21:17:00.002+01:00

El meu germà diu que Fred astaire també patina amb molta naturalitat. I és veritat.

Naturalitat

2010-02-15T19:41:00.003+01:00

Diuen que Gene Kelly no gaudia de tanta naturalitat i elegància com Fred Astaire però tot veient-lo en aquest vídeo es pot comprovar que de naturalitat ja en tenia i de sobres.

Art

2010-02-07T21:28:00.002+01:00

Un video que ja em va agradar molt el primer cop que el vaig veure i que no em puc estar-me de penjar.

Vaixells de pesca

2010-01-14T19:06:00.005+01:00

Aquests dies estic rere l'aprenentatge de com és un vaixell, quin són els habituals per a pescar, quin dibuix fa a l'horitzó. Tot i vuire a Tarragona, una ciutat que va nèixer del seu port, els oficis mariners i jo no ens hem relacionat mai. Propòsit d'aquest any: conèixer el mar.

Moments de sol

2010-01-10T13:12:00.004+01:00

Fa fred. I tant. És l'única notícia que hi surt als telenotícies aquests dies. Cada any és la mateixa història. Quin fred que fa!

Però avui hi fa un dia de sol. Un dia preciòs. He fet una bona passejada amb les meves gossetes. Pel camí m'he trobat uns quans gats que prenien el sol damunt els cotxes. Com aquest:

Ande yo caliente, riase la gente

2010-01-08T23:20:00.004+01:00

Fa molt fred. Fa tant de fred que fins i tot una capsa de pizza, amb la pizza calenta dintre, és prou bona per a escalfar-me. I als humans que els bombin, que se l'haguessin menjada abans.

El mar des de Tarragona

2010-01-01T19:52:00.004+01:00

El primer dia de l'any 2010. Com passa de ràpid el temps. M'he aixecat tard però al Moto, on he anat a esmorzar, encara tenien croissants:
- Un cafèllet amb croissant, si us plau - he demanat al cambrer.
Però no m'he estat gaire a la taula. Feia sol i per un moment el vent havia deixat d'incordiar. Així que m'he apropat fins el Balcó i he gaudit de l'espectacle. El mar, des de el Balcó sempre ens ofereix un bon espectacle, en faci sol o no. Tarragona té poques coses genials i la vista des de l'anomenat "Balcó del Mediterràni" n'es una.

Després he pujat fins el Pretori i n'he fet aquesta amb Cèsar fent-me companyia.

Song to the Siren

2009-11-24T18:30:00.002+01:00

This Mortal Coil - Song to the Siren "Cocteau Twins"

George Michael - Song to the siren & Fastlove 25Live Antwerp

Tim Buckley - Song to the Siren

Pagar tot en efectiu

2009-11-17T16:04:00.010+01:00

Pagar tot en efectiu és molt difícil. Hi ha una por real a portar diners damunt nostre. La por als robatoris no és cap pocasoltada. A mi m'han robat la cartera tres cops, m'han estripat amb un cuter la bossa un cop, m'han fet la tirada de la bossa corrent un cop, l'he perduda un parell de vegades. Poques persones poden dir que mai, mai, l'han tret el moneder o la bossa. Però només amb diners en efectiu és com podem comtrolar les despeses.

La veritat és que per a mi els diners marxen igual. Cada setmana en trec del banc 180 euros. D'aquest 100 van a les despeses de la casa: menjar, els animals, la llum, internet... Amb els altres 80 en pago els esmorzar fora de casa, material de pintura, roba, les cremes, la pelu... I arrivo a final de setmana fent equilibris. Tot i així, de tant en tant, la tarjeta de crèdit paga alguna despesa. Però he comprovat que m'és molt millor intentar pagar tot en efectiu.

Un costum que he tornat a recuperar és el d'apuntar tot el què em gasto els diners. D'aquests 80 euros apunto cada esmorzar, cada diari, revista, la pelu... Si en faig servir la tarjeta de crèdit, també. És un costum una miqueta feixuc. Però com que no apunto el que compro al súper perque hi vaig amb altre moneder la veritat és que no hi ha per tant.

¿Per què no apunto les compres del menjar? Per a no intentar estalviar amb el bàsic. ¿El secret? Portar tots dos moneders a sobre.

Amb tot, els diners marxen ràpid, ràpid. Aquest sistema tan controlat sembla molt trist però no ho és tant. Mai apunto les propines. Ni les almoines. Per a mi no es tracta de quadrar els comptes sinò de saber on marxen els diners. Una amistat em va comentar que va deixar de fumar quan va comprovar que la despesa anual en tabac li era tant com el que es podria gastar en unes vacances durant una setmana. És per coses com aquestes que és bo, per a mi, saber en què et gastes els diners.

Dies de fred

2009-11-11T17:57:00.004+01:00

Són dies de fred. Per fi. No gaire de fred. Però ja ens fa el pes.

Nokia 2330 clàssic

2009-11-05T18:07:00.007+01:00

El Nokia 2330 és el meu nou mòvil. Jo no en volia un nou mòvil. Només volia canviar-me de companyia telefònica. Només volia deixar de rebre SMS de contingut publicitari a tort i a dret. Però no ha pogut ser.

Durant deu anys he estat clienta de Vodafone. Des de el meu primer movil. Fins i tot em vaig desfer del telefon fix de casa per què mai hi era a casa. Unes ganes... Amb una idea clara: el sistema havia de ser tarjeta de prepagament. Els contractes fan que les trucades siguin més barates, però no són tan barates. Amb la tarjeta de prepagament podria controlar millor la despesa. I ha sigut així. Durant l'any 2008 la meva despesa en mòvil no va pujar dels 30 euros en tot l'any.

Per contra tenies l'enviament de missatges publicitaris per part de Vodafone. Un petit incovenient. Però aquest estiu no ho suportava. Estava a l'espera d'una trucada important i em deixava el mòvil damunt la taula de l'oficina (si encara en tinc aquest privilegi de poder usar el mòvil a la feina) i tot en mig de l'atenció a un client el coi de mòvil que sona. Serà aquell missatge que espero? No. És una altre d'aquests fastigosos missatges publicitaris. Hi havia dies que enviaven tres o quatre de la mateixa naturalesa.

¿Què fer? Només que feia que trucar al servei al client sense una resposta eficient per part de la companyia. Però, pel que sembla, el 14 d'agost, el que em va atendre, va tenir la deferència de apuntar-me al llistat dels clients que no volien més publicitat.

El dia 2 de setembre sento per la ràdio que hi habia una nova norma per la qual les companyies telefòniques havien de considerar els usuaris de tarjetes de prepagament com a clients. I jo, aprofitant, vaig entrar a la web de Vodafone i em registrà. Fins llavors no em permetien registrar-me, per què els usuaris de tarjeta de prepagament no eren clients. Un cop registrada em vaig adreçar, un cop i un altre, tot demanant que deixessin d'enviar-me missatges publicitaris.

Oh, sorpresa! Resulta que jo ja estava inscrita en el llistat dels clients que no volien publicitat i aquests missatges que rebia eren una errada, una errada que aviat seria sol·lucionada.

Un petit talp mig perdut a Tgn.

Però la setmana pasada, cansada d'esperar a que volguessin deixar d'enviar-me publictat, entra a ONO, en vaig demanar poder tenir mòvil amb ells. Com que en tinc l'internet amb ells...

Només calia que portes un aparell alliberat. Continuant amb aquesta temporada, que estic de pega, que tot el que dexideixo fer em surt malament, porto el meu humil Nokia 2610 a alliberar-ho. ¿No hauria d'haver comprat un telèfon nou alliberat, ara que estàn més econòmics, i haver conservat el vell per a fer un cop d'ull a les trucades i als missatges antics? Només a mi em ve l'idea de aprofitar un mòvil seminou.

Alliberar-ho va ser una estupidesa. Ho van fer malbé. I no només vaig `perdre l'informació sinó també l'aparell. Vaig voler fer el ahorro del perejil i ho vaig espifiar totalment.

Sortosament per a mi, part ímportant dels números de telèfon hi són per escrit en agendes i diaris. El primer mòvil que em van robar em va fer ser precavida amb això.

Aquesta gateta era més bona! i un senyor que cada
mig any passa per la ciutat la fa agafar com carn per
un dels circs que passaven per la ciutat.

Cancel·lar totes les tarjetes menys una

2009-10-31T20:32:00.005+01:00

Cancel·lar totes les tarjetes de crèdit excepte una per a emergències és, per a mi, el segon pas cap a una vida més còmoda.

Però en sóc realista: si és molt, molt difícil treure'ns de damunt els deutes de les tarjetes anar eliminant totes les tarjetes de crèdit al nostre abast ho és molt més.

En els últims vint anys els centres comercials ens ofereixen tarjetes de client i algunes d'aquestes tarjetes són de crèdit. Un crèdit que paguem a terminis. D'ací un més estarem fent les compres de Nadal i tirarem de les tarjetes de crèdit com bojos.

Com que estat tan endeutada tota la meva mida de les tarjetes en treia fum. Ara, quan miro enrera, em penedeixo d'haber-ne abusat. Però és tan fàcil aguantar fins el 25 i llavors poder anar al súper i carregar per a quinze dies. Després, com fins al 5 del més següent no t'cobren, si pel 5 ja no tens diners al compte, com a mínim havies passat un altre mes. I era així any rere any.

Saldar el deute de la targeta de crèdit

2009-10-20T16:53:00.005+02:00

Continuo en un estat de millor no fer res perque últimament tot el que començo o no el puc acabar o ho faig malament.

Pero m'he proposat millorar la meva vida i seguir uns pasos molt senzill. Serè capaç de seguir-los?

Diuen els experts que el primer que cal fer si volem sanejar la nostra economia a banda de tenir una feina retribuïda és desfer-nos del deute de les targetes de crèdit. Podem començar poc a poc. Jo vaig anar al banc un parell de vegades. Cada cop ampliava la quantitat de diners que m'havien de cobrar cada mes fins arrivar a la situació que estic ara, la de pagar tot el deute contractat en el primer rebut.

Així que, la norma número 1 per a arrivar a una vida més còmoda és:

- Saldar el deute de les targetes de crèdit.

No és fàcil i a mi m'ha costat tres anys arrivar fins ací. Però és una bona idea.

Les Normes d'Adquisició Ferengi

2009-10-15T19:42:00.007+02:00

Un llistat de normes molt divertides i que qualsevol trekkie coneix són Les lleis d'adquisició Ferengi. Els ferengi són una de les moltes races de l'univers de Star Trek i són força divertits.

1 - Un cop et facis amb els seus diners, no els tornis mai.
3 - Mai gastis més del necessari per adquirir alguna cosa.
6 - No deixis escapar una oportunitat per culpa un vincle familiar.
6 (alternariu) - Un home no val més que la suma de les seves possessions.
7 - Manté les orelles obertes.
8 - La lletra petita porta a grans riscos.
9 - La oportunitat unida a l'instint produeix beneficis.
10 - La cobdícia és eterna.
13 - Qualsevol cosa que valgui la pena fer-se val la pena fer-la per diners.
16 - Un tracte és un tracte fins que vingui un tracte millor.
17 - Un tracte és un tracte, però només entre ferengis.
18 - Un ferengi sense beneficis, no és un bon ferengi.
19 - La satisfacció no està garantida.
20 - Dona diners només a qui el pugis treure.
21 - Mai avantposis l'amistat als beneficis.
22 - L'home savi pot sentir els beneficis a l'aire.
23 - No hi ha res més important que la salud, exceptuant els diners.
24 - El latinum no compra la felicitat però si la lloga.
25 - Sempre hi ha una sortida.
26 - Tan bon punt es van els clients es van els beneficis.
27 - No hi ha res més perillòs que un home de negocis honest.
31 - Mai et burlis de la mare d'un ferengi, burla't d'alguna cosa que realment li importi.
33 - Mai està de més fer la pilota al cap.
34 - La guerra és bona pels negocis.
35 - La pau és bona pels negocis.
39 - L'amistat és temporal, els beneficis són per sempre.
40 - Em pots tocar els lòbuls però no em pots tocar el meu Latinum.
41 - El benefici és la seva pròpia recompensa.
42 - El que és meu és meu. El que és teu també és meu.
44 - Mai confonguis saviesa amb sort.
45 - Expandeix-te o mor.
47 - No confiïs mai amb algú que porta un vestit millor que el teu, o és un estafador o té les butxaques buides.
48 - Com més ample el somriure, més gran l'apunyalada.
49 - Tot té valor per a algú.
50 - La gratitut és pot convertir en generositat.
52 - Mai preguntis si es pot prendre.
57 - El bons clients són poc corrents, com el latinum, aprecia'ls.
58 - No hi ha substitut per a l'èxit.
59 - Els consells gratuïts poden sortir cars.
60 - Mantingui les seves mentides coherents.
62 - Com més arriscat és el camí, major és el benefici.
65 - Guanyi o perdi sempre tingui tabac d'escarabat a mà.
69 - Els ferengis no es fan responsables de l'estupissa d'altres races.
72 - Mai confiïs en els teus clients.
73 - Si has de guanyar ven a la teva mare.
74 - El coneixement és igual a les guanyanses.
75 - La teva llar es troba amb els teus, però el latinum es troba a les estrelles.
76 - De tant en tant si es declara la pau, confon enormement els teus enemics.
77 - Menja't el teu orgull abans que perdre un benefici.
79 - Compte amb la cobdícia dels vulcanians per al coneixement.
82 - El producte més delicat és el que ha de tenir major preu.
84 - Un amic no és un amic si et demana un descompte.
85 - Mai deixis que la competència sapiga en què estàs pensant.
87 - Un amic que cau en desgràcia és una font de guanys.
89 - No preguntis què és el que els teus beneficis poden fer per tu, pregunta't què és el que pots fer pels teus beneficis.
94 - Dones i finances no combinen bé.
95 - Gasta o mor.
96 - Per a cada norma hi ha una d'igual i una d'oposada (exepte quan ho n'hi ha cap).
97 - Suficient? Mai és suficient.
98 - Tot home té un preu.
98 aternativa - Áctua sense espera. El ganivel esmolat talla més ràpid.
99 - La confiança és responsabilitat de tots.
100 - Si acepten la teva primera oferta, o vas demanar massa poc o vas oferir massa.
101 - L'únic valor que té una adquissició es que puguis trobar algú que pagui per ella.
102 - La naturalesa s'en va, però el latinum és per sempre.
103 - Els somnis poden interferir en la recerca de latinum.
104 - La fe mou muntarnyes... d'inventaris.
105 - Mai confiïs en algú que confiï en tu.
106 - No hi ha honor en la pobresa.
107 - Una garantia és vàlida només si et troben.
109 - La dignitat amb sac buit només val el sac.
111 - Tracta els teus deutors com a parents, explote'ls.
112 - Mai vagis al llit amb la germana del cap.
116 - Sempre et poden atrapar.
117 - Mai alliberis un peix de l'aigua.
119 - Mai jutgis un client per la mida del seu moneder, a vegades les coses bones venen en paquets petits.
121 - Tot està en venda, fins i tot l'amistat.
123 - Fins i tot un cec pot reconèixer la brillantor del Latinum.
125 - No pots fer un tracte si estas mort.
127 - En un conflicte queda't neutral i així podràs vendre a tots els bàndols.
135 - Mai confiïs en un benefactor.
139 - Les esposes serveixen, els germans hereten.
141 - Només els ximples compren al detall.
144 - No hi ha res de dolent en fer caritat... sempre que els diners acabin en la teva butxaca.
152 - Una mentida és una manera de dir la veritat a un ignorant.
162 - Fins i tot en el pitjor dels temps es pot obtenir beneficis.
168 - Xuixeueixa el teu camí de l'èxit.
169 - La competicions i el joc net es rebutjen.
177 - Conegui els seus enemics per a poder fer negocis sempre amb ells.
181 - Ni tan sols la deshonestedat pot entelar la brillantor del guany.
189 - Deixeu que els altres mantinguin la seva reputación. Tu queda't amb els seus diners.
190 - Escoltau tot, no confiïs en res.
191 - Un ferengi espera a fer la seva oferta fins a que els seus oponents estàn esgotats.
192 - Mai enganyis a un klingon a no ser que estiguis segur que et sortiràs amb la teva.
194 - Sempre és bo saber sobre els teus clients abans de picar a la seva porta.
200 - Si t'has d'esperar una estona posa't còmode.
202 - La justificació del guany és el guany.
203 - Els nous clients són com els cucs gree, molt suculents però poden mossegar.
208 - A vegades, poden ser més perilloses les respostes que les preguntes.
211 - Els empleats són els esglaons de l'escala de l'èxit, no dubtis a passar-hi per sobre.
214 - No iniciïs mai negocis amb l'estomac buit.
216 - Mai juguis amb un empàtic.
217 - No pots ser lliure com un peix a l'aigua.
218 - Hi ha cops que el que es consigueix gratis es paga car.
219 - Assegura't que saps el que estàs comprant.
220 - La possesió és el 11/10 de la llei.
223 - Compte amb l'home que no té temps per a divertir-se.
229 - El latinum dura més que la passió.
231 - Si neix un babau cada minut segur que podràs trobar-los tots.
236 - No es pot comprar la fe.
239 - Mai tinguis por de donar gat per llebre.
242 - Més és bo, tot és millor.
255 - Una dona és un luxe, un comptable intel.ligent és una necessitat.
260 - La vida no és justa.
261 - Un home ric pot aconseguir qualsevol cosa exepte una conciència.
262 - Un contracte verbal no funciona si està escrit en un paper.
265 - El client sempre té raó... fins que tinguis els seus diners.
263 - No deixis que algun dubte s'interposi en l'objectiu d'aconseguir latinum.
266 - En cas de dubte, menteix.
270 - En una discussió de negocis un disruptor pot ser més important que una calculadora.
273 - Mai confiis en un empleat que treballi massa dur.
284 - En el fons tots som ferengi.
285 - Cap bona acció queda sense càstic.

Gràcies a Wikipedia podem trobar gran part d'aquestes normes traduides al català. D'altres web les tenen recopilades, la de Daniel Wright que sembla molt complerta. També està aquesta o si la vols en castellà està el web argentí Cardasia Primera.

Com que tots portem un ferengi dins l'he volgut reproduir aquests dies que tot el que faig em surt malament.

Advertiment: Aquest llistat és una recopilació pròpia treta de diferents webs i traduïda com he pogut.

La gespa del veí és sempre més verda

2009-10-14T21:40:00.005+02:00

Foto de Stepten Stickler

Si. Ho és.

Sense adonar-me que en tinc un pis gran i una habitació només per a fer-la sevir d'estudi busco, i em desespero buscant, un estudi per a pintar.

Aquests dies he trobat un llistat de coses que es poden llençar. Coses que fan de la teva casa un lloc molt més gran. Que no els vols llençar? vendre'ls. Començaré a seguir fil per randa aquest llistat i ja us contaré com va tot.

Maldestra

2009-10-09T23:38:00.006+02:00

Cada mes d'octubre és la mateixa cançó. Una tristor. Per què en vull fer coses, que ja ha passat l'estiu, i em trobo maldestre. Cam avui, que he caigut i em fa mal tot el cos. Res, no m'he fet res. Però em fa mal. I no he pogut fer-hi res en tot el dia. Ni escriure, ni doblegar roba, ni conduir. I tot el dia mirant la tele... m'ha vingut una tristor. ¿com s'ho fan aquests personatges que surten a la tele sense ofici, granhermaneros i tertulians nuvis de que viuen del no res, per no suicidar-se abans del 40?

Altra maldestra, ves per on.

María Dolores Barragán Ladrón de Guevara

2009-10-06T11:30:00.010+02:00

Et vull donar les gràcies Maria Dolores. M'has fet veure clar una idea que ja em rondava feia mesos però que no acavaba d'aclarir.

Tu i jo som unes velles. No és cap cosa dolenta. Saber-ho és bó. Però jo no acavaba d'asumir-ho fins que no vaig sentir la noticia de la teva inhabilitació.

"Abusar de su condición de magistrada para obtener un trato preferente le ha costado muy caro a María Dolores Barragán Ladrón de Guevara, titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Úbeda (Jaén). El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) la ha inhabilitado por un año y, tras ese periodo, la obliga a un destino forzoso por dos faltas muy graves relacionadas con la decisión de la juez de precintar de manera ilegal dos perfumerías del municipio. Barragán tomó esta decisión tras intentar devolver un perfume que había comprado en ese establecimiento porque entendía que no olía bien y que podía ser falso.

Aunque la dependienta le advirtió de que no se le podía devolver el dinero porque el perfume ya había sido consumido en gran parte, finalmente, accedieron a ello por las presiones recibidas por la clienta, que se identificó como juez: "Me lo vais a cambiar sí o sí", les dijo de manera amenazante a las empleadas de la tienda. Y aunque hubo devolución del dinero, al día siguiente la juez, que estaba de guardia, cumplió su amenaza y envió a la Policía Local a precintar la sección de perfumería del Autoservicio Katty. No sólo el de la calle Picasso, que fue donde compró el perfume, sino también el de la calle San José, del mismo propietario. El precintado se prolongó durante una semana.

"Pasamos un calvario y tuvimos que estar a base de pastillas, y todo por la impotencia de ver cómo la juez abusaba de su autoridad sin ninguna razón", rememoró ayer Domingo Expósito, dueño de las perfumerías, que recuerda que desistieron de emprender acciones legales y de reclamar cualquier indemnización "para no echar más leña al fuego". La juez envió al establecimiento a la Policía Local para realizar una inspección en busca de perfumes supuestamente falsificados. También la dependienta que la atendió, Mayka Martínez, se vio muy afectada por el incidente: "Pasé un estrés y una presión muy grandes". Martínez dice que intentó atender a la juez como a cualquier otra clienta.

El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), en su reunión del pasado día 29, acordó sancionar a la juez por dos faltas muy graves. La sanción, en todo caso, llega cinco meses después de que la comisión disciplinaria del CGPJ le abriera expediente. Por un lado, a María Dolores Barragán se le impone la suspensión de funciones durante un año "por abuso de la condición de juez para obtención de trato favorable". Por otro lado, se le impone una sanción de traslado forzoso a un órgano distante a más de 100 kilómetros, con la prohibición de concursar para otra plaza por tiempo de un año, por "inobservancia del deber de abstención a sabiendas de que concurre causa para ello"; es decir, que debió haberse abstenido del procedimiento abierto contra la perfumería por ser parte implicada, y no lo hizo."

Publicat al El Pais

El cas es que jo em vaig comprar per Nadal el perfum que utilitzo des de fa 25 anys Fidji. I des de ben començament em feia que era fals. No olia com sempre. Però a la botiga on el compro els tinc apreci i no volia ficar-los en un compromís. ¿Qui voldria falsificar un perfum que ningú compra?

Però va ser veure la noticia de la que ets protagonista i veure-ho clar. Ràpidament vaig anar a trobar un frasc de perfum concentrat que guardo com tresor en pany i resulta que tots dos, el nou i el vell, olien igual. ¿Què havia canviat? Jo. Jo havia canviat. Sóc una vella i el meu sentit de l'olfacte no és el mateix. L'hem perdut.

Recordes quan eres petita que les velles feien un tuf que tombaven? A banda de la manca d'higiene típica de la vellesa moltes es banyaven en perfum. Aquest record ho tenia present fins fa poc per què em recordo a mi mateixa explicar a una amistat que només donava tres cops al botonet del difusor per por de semblar una vella, massa perfumada.

I és gràcies a tú que ho he vist clar. No és que el perfum sigui diferent, dolent o fals. Es que jo he perdut olfacte. I et torno a donar les gràcies perque estava a punt de tornar a la botiga i dir que no volia mai més el meu Fidji de tota la vida per què olia malament.

Què és millor? un web o un blog?

2009-10-06T10:07:00.001+02:00

Sempre hi ha la mateixa discussió amb gent que no te ni idea d'una cosa i de l'altra. La gent que no te ni idea diu que és molt millor una pàgina web. Que la pitjor de les pàgines webs és molt millor que el millor dels blog. I la meva opinió és que cada cosa té la seva funció.

Jo vull una pàgina on mostrar la meva obra, perquè arrivo on vull arrivar, que és el que faig i per què. De res em serveix una pàgina web on no puc rebre comentaris d'altres persones com jo, amb les mateixes inquietuds. Per a què vull una pàgina web costosa, cara de mantenir, que no puc manegar, on no puc penjar fotos quan vull, i on quedaria fatal barrejar pintura amb gats, collars amb pelis que vist?

Si jo tingués una botiga en tindria un pàgina web on penjar un cataleg dels meus productes. Quants cops es canvia el contingut d'un cataleg? Gairebé mai. A més, els blogs són comunicació, no els queda bé quan la gent intenta fer-los servir com botigues virtuals.

Hi ha botigues virtuals que incorporen un blog a la seva pàgina com un servei afegit. En el blog promocionen un nou producte i expliquen per a que serveix i com es por utilitzar.

Hi ha uns quants blogs als que jo admiro i dels que m'he inspirat per a fer el meu, tot i que com es pot comprovar jo vaig a la meva i no s'assemblen en res.

Per la seva sobrietat m'agrada molt el blog de la Gennine. Aquesta il·lustradora utilitza molt poques paraules. I només l'actualitza cada setmana. En te temporades que potser s'està un mes sense entrar. Si entres veuràs a la part de la dreta altres enllaços com Etsy que és un mercat "virtual". A Etsy és mostren les fotos de les obres que tens a la venda i el seu preu. Has de funcionar amb PayPal que és un sistema de doble comprovació de la tarjeta de crèdit.

Suzi Blue té un blog molt divertit. A mi, personalment, m'agradava més el seu antic blog. Ella va considerar que ja no necessitava el blog com a eina per a promocionar la seva obra. Té tutorials al YouTube tot i que la majoria, després d'un temps, els retira.

Marius té un blog molt senzill però diu a quines fires va i en quin nous quadres està treballant.

Alicia té un blog on mostra cada fase de la seva obra. Gairebé no escriu res. Tot és foto.

Laurie G. Miller té un blog molt bé estructurat. És molt semblant al de Marius, és a dir, una sèrie de fotos de les obres, o del teu taller, amb una explicació, i una sèrie d'enllaços dels blogs o de webs d'amistats.

Este blog no és d'un pintor. És d'un recopilador. Recopila obres d'altres artistes. Però ho fa d'un manera elegant i molt artística.

Axil no pinta. És un senyor que va a fires mitjavals. Es fa les coses ell i en el seu blog explica com es fan les coses que porta a les fires. Ací, per exemple, comença a explicar com fer un guant de malla.

Celso estampa roba. En el seu blog explica d'on li ve l'inspiració.

Tots aquests blogs tenen en comú una cosa: a banda de les imatges hi ha explicacíó de tot el que fan i el per què.

Gats de Tokyo és un fotoblog. A mi m'agrada no només perque surtin gats sino per que es veu els carrers d'una ciutat on viu la gents. La veritable ciutat de Tokyo.

Frida, Marcelo Aurelio, el col·lectiu de Vendas Novas, Carmen tenen fotologs o fotoblogs, com els vulguis dir.

Com que a aquesta carta hi ha prou enllaços com per a entretenir-te un tarda sencera et deixo estar. recorda que cada nom subratllat s'ha de clicar per a poder oblir l'enllaç.

Llocs des d'on es pot obrir un blog de forma gratuita:

Wordpress
Blogger
La meva web tot i l'usen sobre tot professors
Tinet
Vilaweb

Els dos primers són molt fàcils d'obrir i no cal que entris cada setmana a mantenir-ho obert.

Jo em quedo amb el meu blog. Que d'ací tres anys ja no em serveix? Dons ja m'ho faré amb una pàgina web.

Una tardor que s'està fent de rogar

2009-10-05T20:56:00.002+02:00

Fa molta calor. Massa i tot. D'ací dos setmanes serà la castanyada i encara anem amb tirants pel carrer.

VODAFONE mai arravarà enlloc

2009-10-05T12:32:00.002+02:00

Aquest és el missatge que VODAFONE m'envia el dia 5 d'octubre del 2009 tot i que des del 14 d'agost no em poden enviar missatges. M'ho van prometre.

Publi:LLAMADAS A
0ct/m A VF SAB.
V DOM.! Por hacer
5llamadas desde
Ahora a las
23:59hdl
Viernes T
Devolvemos al
dia sigui lo q
gastes.
NoIncl.Estab.
+Info123

Aquest és el valor de les seves promeses. El valor de la seva paraula. Tot just una setmana després de que m'envienssin aquesta disculpa:

Estimat client:

En resposta al seu correu electrònic, l’informem que es troba en curs el número de notificació I17451798 per a deixar de rebre el sms de publicitat de vodafone.

Sense altre particular, y agraïnt la seva consulta, aprofitem la seva petició per enviar-li un cordial salutament.

Gràcies per la seva atenció.

Departament d’Atenció al Client. Vodafone.

Per què el dissabte passat, a les dues de la matinada, el missatge va ser aquest:

Estimado cliente,
le comunicamos
que seguimos
Trabajando en la
Resolución de su
Incidencia
117451398-1. Le
Informaremos
Cuando haya sido
Resuelta
Vodafone@

I què em dieu d’aquest altre tot seguit?

n/a@

Tot per a dir-me el mateix que ja m’havien dit anteriorment en diferents @mails? Què son incapaces de deixar de molestar a la gent, de deixar d’enviar-lis missatges a tort i a dret?

Semblen nens petits que sempre han de dir l’última paraula. Inútils!!

El dia 23 em vau enviar aquest missatge:

Estimat Client,

Ens adrecem a vosté en resposta al seu correu electrònic. Indicar-li que hem obert una sol.licitud tècnica, numero I17451398, ja que, encara que té vosté la restricció de publicitat al terminal correctament aplicada, no está funcionant de manera efectiva.

Estem tractant de solventar aquesta incidència el més aviat possible per tal que no reba més missatges promocionals de Vodafone.

Sense altre particular, i agraïnt la seva consulta, aprofitem l'ocasió pero enviar-li una cordial salutació.

Atentament,

Departament d'Atenció al Client. Vodafone.

Quant de temps es necessita que fer efectiva una petición de restricción en l’enviament de missatges inútils i publicitàris?? És això l’eficàcia de Vodafone? I vosaltres voleu que jo en tingues més productes vostres? Per a què? Si el vostre Internet és tan bó com el vostre servei de gestió les meves condolències als pobrissons clientes d’internet.

El dia 22 em van enviar aquest missatge i d’altres de semblants:

Estimado cliente:

En respuesta a su correo electrónico, le informamos que lamentamos las molestias ocasionadas y tomamos nota de todo lo sucedido con el fin de subsanarlo lo antes posible.

Le informamos que hemos abierto un parte de incidencia con el nº 17451398 para darle una solución a la mayor brevedad posible.

Sin otro particular, aprovechamos la ocasión para enviarle un cordial saludo.
Atentamente,

Departamento de Atención al Cliente. Vodafone.

El dia 21 de setembre vaig rebre aquest missatge:

VFPubli: AUN
TIENES TIEMPO!
consigue un 20%
EXTRA de tu
proxima
recarga. Solo si
recargas 15 euro
+ antes de las
23,59h del lunes
28sep.+info123

El dia 15 de setembre vaig rebre aquest altre:

"Publi: CONSIGUE
GRATIS UN 20%
extra de tu prox.
recarga de 15euro
+ antes de las
23:59h del lunes
28 sep. No esperes
+ para recargar!
+ info123

Un misssatge que vaig rebre mentrestant estava trevallant, a les 10:17h i jo que em pensava que podia ser la comunicació de que mon pare era mort, que el tinc terminal i els únics missatges que vull rebre és la comunicació de que ja està mort.

Tot aixó després de rebre un @mail el dia 14 de setembre en la que vostés em deieu aixó:

"Le comunicamos que en el día de hoy hemos realizado las correspondientes gestiones para no enviar publicidad de nuestra Compañía a su terminal.

Tenga por seguro que ponemos todo nuestro empeño en determinar las causas que pueden provocar esa situación y poner en marcha las medidas necesarias para evitar que hechos así puedan volver a producirse.

Finalmente, deseamos agradecerle la utilización del servicio que Vodafone pone a su disposición en nuestra Web, recordándole que estaremos encantados de atenderle en cualquier otra consulta.

Sin otro particular, aprovechamos la ocasión para enviarle un cordial saludo.

Atentamente,

Departamento de Atención al Cliente"El dia 8 de setembre vaig rebre aquest altres:

VFPubli: Solo si
recargas 25euro
mas antes de las
23:59h del
viernes 11sep.
conseguiras
GRASTIS un 20%
extra, recuerda
solo hasta 11 de
septiembre
+infor123

El dia 3 setembre vaig rebre al movil aquest estrany missatge:

Vodafone le
informa de que
su peticion
relativa a DTPSM
ha sido
procesada

El dia 2 vaig rebre un altre missatge estrany:

Vodafone le
comunica que su
peticion numero
117089672 ha
sido realizada,
para mas
información,
pongase en
contacto con
atención al
Cliente
02/09/2009@

També el dia 1 de setembre vaig rebre aquest altre comunicat:

Estimada Sra. Delgado.

Nos dirigimos a usted en respuesta a su correo electrónico del día 1/09/2009, con el ID 4582083 , en el que nos solicita desactivacion de publicidad en su telefono.

Realizada la comprobacion de su linea se comprueba tiene activada restrincion de publicidad con fecha del 17/08/2009.

Deseamos agradecerle la utilización del servicio que Vodafone pone a su disposición en nuestra Web, ya que nos ayuda a mejorar el Servicio que ofrecemos a nuestros Clientes.

Y seguimos a su disposición en el servicio personalizado de Mi Vodafone
http://www.vodafone.es/mivodafone/ o también gratuitamente marcando el código de autogestión *123# y tecla de llamada en su teléfono móvil.

Gracias por confiar en nosotros

Departamento de Atención al Cliente de Vodafone.
Tot i així el mateix dia 1 de setembre vaig rebre aquest altre missatge publicitari no desitjat:

VF Publi:
Consigue GRATIS
un 20% extra en
tu proxima
recarga de 25euro
mas (solo
hasta las 23:59h
del vierne
11sep). +info
123

Seben què és el més divertit de tot plegat? Que jo només recargo per a no perdre el número de telèfon. Si pogues estar sense recarregar el tindria sense recarregar sempre. Per que només el tinc per a rebre missatges. Només per a rebre missatges. Hagues volgut que només m'enviessin missatges els meus amics però també rebo missatges no desitjats com els que m’envieu.

SI US PLAU, DEIXEU D'ENVIAR-ME PUBLICITAT. DEIXEU D'ENVIAR-ME MISSATGES. DEIXEU D'ENVIAR-ME CORREU NO DESSITJAT. DEIXEU DE MOLESTAR-ME. JA N'HI HA PROU!!. EL MEU TELÈFON ÉS MEU. NOMÉS VULL REBRE TRUCADES I MISSATGES DELS MEUS AMICS. NO VULL ELS SEUS MISSATGES. NO VULL LES SEVES OFERTES. NO VULL LA SEVA INFORMACIÓ. DEIXEU DE MOLESTAR-TE. DEIXEU D'ENVIAR-ME PUBLICITAT. DEIXEU D'ENVIAR-ME MISSATGES.

POR FAVOR, DEJEN DE ENVIARME PUBLICIDAD. DEJEN DE ENVIARME MENSAJES. DEJEN DE ENVIARME CORREO NO DESEADO. DEJEN DE MOLESTARME. BASTA YA. MI TELEFONO ES MIO. SOLO QUIERO RECIBIR LLAMADAS Y MENSAJES DE MIS AMIGOS. NO QUIERO SUS MENSAJES. NO QUIERO SUS OFERTAS. NO QUIERO SU INFORMACION. DEJEN DE MOLESTARME. DEJEN DE ENVIARME PUBLICIDAD. DEJEN DE ENVIARME MENSAJES.

PLEASE SEND ME LEAVE OF ADVERTISING. DO NOT WANT TO SEND MESSAGE TO ME. WOULD LIKE, PLEASE, THAT I DO NOT send spam. STOP bothering me. ENOUGH IS ENOUGH. MI TELEFONO ES MIO. I JUST WANT TO RECEIVE CALLS AND MESSAGES FROM FRIENDS. DO NOT WANT YOUR MESSAGES. DO NOT WANT YOUR OFFERS. DO NOT WANT YOUR INFORMATION. NOW STOP bothering me. SEND NOW TO STOP ADVERTISING. DO NOT WANT TO SEND MESSAGE TO ME.

S'IL VOUS PLAÎT SEND ME LAISSER DE PUBLICITE. NE SOUHAITEZ PAS ENVOYER UN MESSAGE POUR MOI. SOUHAITE, S'IL VOUS PLAÎT, QUE JE NE PAS envoyer de spam. Cesse de me déranger. Trop c'est trop. MI TELEFONO ES MIO. I JUST WANT A RECEVOIR DES APPELS ET DES MESSAGES DE FRIENDS. NE VOULONS VOS MESSAGES. NE VOULONS VOS OFFRES. NE VEUX PAS VOTRE INFORMATION. ENVOYEZ DES MAINTENANT POUR CESSER DE PUBLICITE. NE SOUHAITEZ PAS ENVOYER UN MESSAGE POUR MOI.

ביטע שיקט מיר לאָזן פון די גאַנצע. טאָן נישט וועלן צו שיקן אָנזאָג צו מיר. וואָלט ווי, זייַט אַזוי גוט, אַז איך טאָן ניט שיקן ספּאַם. שטעלן באַדערינג מיר. גענוג איז גענוג. מי טעלעפאָנאָ עס מיאָ. איך פּונקט וועלן צו באַקומען קאַללס און אַרטיקלען פֿון פרענדז. טאָן ניט וועלן דיין אַרטיקלען. טאָן ניט וועלן דיין אָפפערס. טאָן ניט וועלן דיין אינפֿאָרמאַציע. דעדזשען פון אַנויינג. שיקן איצט צו האַלטן די גאַנצע. טאָן נישט וועלן צו שיקן אָנזאָג צו מיר.

L'altra mà

2009-10-04T11:42:00.005+02:00

Avui visito una web on venen articles per a esquerrans. Es diu l'altra mà i en tenen una botiga física a València ciutat. Però ja sabem el que passa amb les botigues físiques per a esquerrans, que totes acaven desapareixent. Així que des de ací els vull felicitar per muntar la botiga virtual, molt ben feta, per cert. Els que tenim amics esquerrans ho agraim per que així tenim un lloc on comprar els regals de nadal.

Henry Purcell - Marxa fúnebre 1965

2009-10-01T16:14:00.004+02:00

No és u de novembre però em venia de gust sentir a Purcell.

Agost terrible

2009-09-28T16:47:00.004+02:00

Durant el més d'agost m'han estat passant coses. Com jo no m'he assebentat de res aquestes coses no han sigut tan terribles. Pocasoltades d'aquelles que de tant en tant passen a tothom.

Algú va encertar amb la tarjeta de crèdit i va marxar al Carib pagant jo. Com que era, sóc, de naturalesa confiada, fins que no vaig comprovar si ja m'hanvien pagat la nòmina no ho vaig veure. Fòra d'haver d'anar dos cops al banc tot va resultar estranyament plàcid. Deu dies més tard ja en tenia els diners ingresats.

Amb Vodafone encara no he acabat. El dia 14 d'agost van concedir-me la restricció d'enviament de missatges i publicitat no sol·licitada i encara ara omplen el meu móvil de missatges no necessaris i de publicitat. D'ací uns dies, aprofitant que em queda encara vacances, presentaré la denuncia. Estic segura que no aconseguiré gairebé res però ja no sé què més fer.

Ací, al blog, he tingit de restringir l'entrada de comentaris. En un dels post un parell de pederastes es van a començar a enviar missatges. Ja sabeu que si fas un comentari en un post tens l'oportunitat que els altres missatges entrants vagin directament al teu correu electrònic, que també es pot comprovar en determinats mòvils. D'aquesta manera l'enviament de textos i de fotos pornogràfiques no passen per internet, per dir-ho d'alguna manera. Fa dues setmanes incloguè la moderació dels comentaris que no ha servit de res. Ara he fet que només jo en pugui fer comentaris. Em sap greu però espero que sigui una sol·lució. Quan tot hagi passat ja tornarà a ser com abans: lliure i obert a tothom.

Festa local

2009-09-23T13:26:00.005+02:00

Així es diu però quan la capital administrativa d'una provincia fa festa és molt més. Tarragona està de festa i de les grosses.

Per cert, de molt mal gust el web de les festes.

Poca pluja i mal repartida

2009-09-20T13:16:00.006+02:00

Amb tot està resultant un setembre força agradable. Les riuades han destrossat vides i propietats i des d'ací el meu condol.

Jo he tingut les meves pròpies batalles. Durant el mes d'agost un pispa es va aprofitar de la meva desidia, del fet que no mires els moviments del banc cada dia, i es va polir el crèdit de la tarjeta que tinc per a emergències. Sortosament el mal de cap que va significar demanar l'anul·lació de la tarjeta, la reclarmació al banc, la denuncia a la policia, els @mails a les empreses que van vendre els productes, tot es va resoldre en dos dies. Dues setmanes més tard es podria dir que ja és tot resolt.

Una altra cosa va ser l'empresa amb la tinc contractat el telèfon que un mes més tar d'haver pres nota que no tenien que enviar-me més publicitat encara continuen envant-me-la. Estic esperant a la propera campanya a veure si aquest cop són capaços d'enviar-me un altre SMS oferint-me el que saben segur que no aprofitaré. N'he vist les sentències judicials dels últims 10 anys i en la majoria la empresa de telefonia mòvil ha de pagar a l'usuàri una picoçada de diners. Friso per a que m'envien un altre SMS i fer-me rica a costa dels xuclasang de la companyia telefònica que torni a molestar-me amb un anunci no demanar.

Fontaneda Digestive

2009-09-07T07:44:00.005+02:00

Estic al super i a l'estant de les galetes trobo les Fontaneda Digestive "Noir con naranja" una autèntica font de fibra.

No sóc gaire aficionada a les galetes. M'agrada el dolç i molt però no pas tant les galetes. Però la foto era tan temptadora. Una galeta amb fibra, amb cereals, i de xocolata negra amb taronja. Mmmm!!

La galeta té bon sabor. Una miqueta pesades d'empasar. Amb més de dos galetes han de guardar repòs per a la digestió. Però amb una pots esmorsar bé. Jugant amb l'envoltori llegeixo: La palabra digestive no significa que la galleta contiene caracteristicas dietéticas digestivas. Ves!! quina novetat. Des de que van sortir fa més de vint anys, las digestive si alguna cosa no han tingut és característiques digestives.

Em vaig a la composició:

GALLETA CON NARANJA BAÑADA CON CHOCOLATE NEGRO
Ingredientes:
Galleta con naranja (71%) - Harina de trigo (39,8%), grasa vegetal, antioxidante E-320, azucar, harina integral (9%), puré de naranja (2,5%), jarabe de glucosa y fructosa, gasificantes (bircabonato sódico y amónico, ácido malico), sal, aroma
Chocolate negro (29%) - azúcar, pasta de cacao, manteca de cacao, lactosa, grasa láctea, emulgente (lecitina de soja), aroma (vainillana)
puede contener trazas de frutos secos, leche, huevo.

On són els cereals de la foto? I la xocolata, no té taronja?

A banda de que no digui la grasa vegetal de quina mena és, i del fet que hi hagi restas de llet, ous i fruits secs a la galetes que és com si no netegessin les tines entre producte i producte, la mateixa caixa ja és una font de disparitats, de publicitat enganyosa.

Aquest producte, tot i que en la seva publicitat no surtin nens, és un dels que em plantejaré molt torna-ho a consumir. Perquè no sé que n'estic menjant realment.

Passejant pel matí

2009-09-04T17:00:00.006+02:00

Tot passejant pel matí, anant a premdre'm un cafellet, em vaig trobar aquesta gateta tota tranquil·la. Ja ha sortit un parell de cops a aquest diari.

A la terrassa de la cafeteria hi havia aquests gossets que esperaven a que la seva mestressa sortis amb el criossant. Què bons són els gossos quan seben que hi haurà teca.

Far de la banya

2009-08-18T17:34:00.004+02:00

Aquest matí m'he trobat amb un antic company d'estudis, l'Eduard Boada, i hem estat parlant dels blog. Eduard, tens raó, el teu blog sobre els vaixells què passen per Tarragona està molt bé.

Companyies telefòniques i d'altres xucla-ànimes

2009-08-17T18:37:00.005+02:00

Totes les companyies telefòniques em volen com a client. I no hi ha manera de fer-los entendre que no em necessites com a client. El meu mòvil es de prepagament i m'es obligatori afegir diners cada sis o set mesos. I és el que faig: cada sis o set mesos afegeixo uns 15 euros. És a dir, en el meu mòvil gasto menys de 3 euros al mes. ¿Quina oferta, sigui quina sigui, pot millorar això?

Durant les últimes setmanes he estat rebent trucades, que no he contestat, d'una companyia telefònica ara no sé quina. El cas es que quan els vaig demanar que no em tornessin a trucar ni a enviar missatges ni res de res que no m'interessava, va i em diu la veu de l'altre costat: - Senyora, i com sabrà si hi ha una oferta que li pugui interessar?

I és clar, jo ja estava d'una mala llet que no veigs li contesti: - És que no vull saber res, ni que em regalaràn 100 mòvils, ni que em donaràs 6000 euros a l'any, no ho vull saber.

Fa temps, a la companyia on sòc usuaria, intento convercer-los de que no necessito saber quan dies em falten per a finalitzar una oferta. Un dia m'envian un missatge tipus "faltan 10 dies per a que..." i a l'endemà el missatge és "faltes 9 dies per a que...." i així cada dia. Vodafone té un servei d'atenció al client a través del *123# que no serveix absolutament per a res. Com que aquests dies estic esperant un missatge que per a mi és important el que no vull és rebre missatges publicitares, dos o tres cada dia, tot dient-me que encara estic a temps per a... perquè cada cop que sento el to dels missatges em penso que és aquest que espero.

Jo vinga, tot trucant al *123# i ells tot, vinga, senyora, que ja no tornarem a enviar-li cap altre SMS publicitari.

I ¿per què no envies un @mail Doncs perquè resulta que jo no sóc cap "client". Només sóc una usuaria. Només els clients tenen dret a comunicar-se amb la companyia. No hi ha telefons on puguis trucar, ni fax, ni llocs on enviar SMS. Només el *123# on després de mantenir-te en espera uns deu minuts i després d'obligar-te a cridar a una màquina com siestiguessis boja un "operador" diu que prendrà nota de la teva petició.

Aquesta tarda m'he estat una hora amb la web de Vodafone davant donant-me d'alta per a que després d'un munt d'intents em diguin que els usuaris no es poden donar d'alta al servei al client. Cansada estic.

Migdiada

2009-07-29T17:13:00.004+02:00

Anant pel carrer en ple migdia et pots trobar escenes com aquesta:

Les meves gossetes s'esperaven a que jo termines.

Noves tandes de gats al carrer

2009-07-19T13:42:00.005+02:00

Al carrer hi ha unes noves tandes de gats, preciosos, que fan les delicies que tots els que es queden contemplant-los. No sé quan duraràn lliures i vius per que pel barri ronda un recollidor de menjar per a gossos que arrasa amb tot gat que troba.

No sabria dir si es per a gossos perque sol aparèixer quan hi ha un circ prop de la ciutat.

Bloqueig

2009-07-05T18:16:00.004+02:00

Doncs si, quan arriva l'estiu em bloquejo. Sé que he fer coses per què està allò del mercat a Cambrils, i aprofitar per endreçar els armaris, i aprofitar que hi ha més llum per a pintar el pis, i aprofitar que les tardes són més llargues per a fer passejos per la ciutat. Però em bloquejo.

Aquests dies m'ha vingut a la mamòria l'imatge d'Higt Noon i els rellotges. Rellotges arreu dient-me que s'acaba el temps.

Farrah on Logan's Run

2009-06-26T17:05:00.002+02:00

En tenia un paper tan curt en aquesta peli. Què n'era de preciosa aquesta dona!!

Jubilació voluntària

2009-06-21T18:04:00.007+02:00

Tot i que m'havia promès que no en tornaria a parlar sobre feines i greuges comparatius... ho torno a fer, em desdic de la meva paraula. I és que aquests dies la "rumorologia" abunda arreu i una nova notícia tipus ràdio macuto pul·lula entre les taules i les finestretes dels soferts "curritos" funcionaris.

Ja vaig explicar que al personal docent les penalitats de la resta del funcionariat no els afecta. Tenen els sindicats comprats i totes les millores de sou i horaris que els sindicats negocien només afecten a mestres i professors d'ensenyament secundari.

No. Aquest "bulo" que corre ens ha posat els pèls de punta al funcionariat que no cobra ni 1000 euros al més, que és un munt. Resulta que diuen que treuran la jubilació voluntària.

El primer que he fet és anar la pàgina de MUFACE que te uns quants enllaços prou interessants. Hi ha un munt de funcionaris que no són de MUFACE: els dels ajuntaments, els de les autonomies, els cossos especials, els de la Seguretat Social, els militars... Però és un bon lloc per a començar.

Entro a la pàgina de Clases Pasives que és l'organisme que pagarà la pensió en cas que arribes viva a poder-la cobrar. I miro la normativa sobre jubilacions i llegeixo:

Para solicitar la jubilación voluntaria, es necesario que el funcionario público haya cumplido 60 años de edad y tenga reconocidos 30 años de servicios efectivos al Estado.

- Uff!!, quin descans - em dic a mi mateixa.

Per que ja és prou injustícia que el personal funcionari docent:

... los cuerpos docente no universitarios pueden acogerse a un régimen de jubilación voluntaria siempre que... tenga cumplidos sesenta años de edad y acrediten quince años de servicios efectivos al Estado.

I és quan em miro el B.O.E., a veure que em diu. I em trobo l'article 64 de la llei 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatu Bàsic de l'empleat públic, que em confirma que el que diu Clases Pasivas de Hacienda és correcte. Però, per què d'aquesta rumorologia? ´Quin sentit tindria canviar una llei tot just aprovada fa dos anys. Una llei que des de l'any 1982 es volia fer. Tot just ara, després de 30 anys, i quan ja conto els dies que manca per a poder-me jubilar, 4.000, ara, amb que els ha costat de fer, diuen que l'esborraran i que la faran nova.

Si ets funcionari docent recorda que ja ha passat el plaç per a sol·licitar la jubilació voluntària aquest any, el 2009.

Em temo que aquesta temàtica tornarà a sortir. Radio macuto no descansa.

Gigliola Cinquetti - La lluvia

2009-06-14T20:30:00.010+02:00

Aquesta era l'única cançó que em sabia de petita. I de gran vaig decidir que seria l'única cançó que em sabria mai. Per a aconseguit-ho em sotmeto a una forta disciplina: sempre li dono al "mute" quan surten els anuncis a la televisió, mai escolto els 40principals i restringeixo els meus visionats de sèries on pugui sortir gent cantant.

I jo, amb la meva veu tan, tan horrorosa, vinga cantar-la per si de cas plou. I no res. Fa dos mesos que estem a l'estiu i no sé si aniria bé pel camp que plogues, però jo ho necessito desesperadament.

Neteges

2009-06-10T00:46:00.005+02:00

Són estranys els processos pels quals afegim blogs al llistat dels "favorits". En el meu cas, normalment comença per què un blog m'ha fet gràcia però en aquell moment no en tinc temps o no en vull mirar-ho. I va a "favorits". Temps més tard, dies, potser mesos, netejo "favorits" i hi ha blogs que són esborrats, d'altres que es queden on són i d'altres que són afegits al llistat dels blogs "predilectes", a la teva pantalla, a l'esquerra.

Hi ha blogs d'aquests que m'han acompanyat durant anys. I no els he mogut. El motiu pel qual un dia vaig decidir que els volia llegir fa anys és el mateix pel qual, encara ara, els vull mirar. Però d'altres... Canvien? Canvia qui l'escriu? Sóc jo qui ha canviat? Un pèl de cada.

Però avui ha tocat eliminar aquells blogs que ja no em deien res. Dissortadament els blogs de cine han caigut tots. Si en queda cap és que no l'he vist. Com que ara no hi vaig al cine per què em fa mandra agafar el cotxe per anar-hi... Els blogs de poesia també fóra, que no m'ha anat mai això de rimar. Un parell han caigut perquè la persona que els feia havien canviat, i al meu parer, per a pitjor.

Fer un blog no és fàcil. Si en tens un i el tens actiu té molt mèrit. Molta gent obre blogs i després els abandona. Molts, fins i tot, són tan mandrosos, que ni els tanca. He vist gent amb dotze o tretze blogs oberts amb un sol post en cada. El que deia, fer un post no és fàcil i jo en reconec la voluntat i la qualitat i és per això que hi eren als meus "preferits" però jo he canviat i el que he fet m'era necessari.

Bé. Tan de bo que m'hagi explicat.

No. No ho crec.

The Closer

2009-06-05T00:33:00.006+02:00

Doncs si. M'agrada aquesta sèrie. ¿I què?

M'agrada que la "prota" en sigui una dona. Una dona que ha de demostrar cada dia que és la persona idònea per a la feina, com fem totes les dones que treballem. Una dona que té un gat. Un gat que és el veritable amo de la casa. Com tots els gats. Un xicotet que concedeix però sense retirar-se, com haurien de ser tots els xicotets. Uns pares que borden més que no mosseguen. Com gairebé tots els pares. Una dona que s'en fa un fart de menjar xocolata i pastissets cada cop que ha de parar-se a pensar o se sent frustrada, com jo. Una dona que deixa estar coses i afers de la seva vida tot esperant que se sul·lucionin totes soles, com jo. Una dona que agafa unes enrabiades que.. déu n'hi do!! com jo.

Si, m'agrada aquesta sèrie. I acabaré comprant-me-la perquè Cuatro està decidida a destrosar-me la salut. Avui no la fan. La setmana pasada la feien. La setmana anterior no la feien. Fa tres setmanes, si. I a quarts d'una de la matinada. Una setmana, fins i tot, la van fer a quarts de dues. Suposo que és això el que buscaven. Que la gent la compri o se la descarregui.

Estiu

2009-06-04T16:45:00.004+02:00

La Kira es passeja tranquil·lament per la barana. Fa poc que ha arrivat l'estiu i ja no ho suporto.

Manolo, aquests són de regal...

2009-05-25T19:02:00.005+02:00

Si plou per s Pere regalat hi ha 30 dies de sol mullat

2009-05-14T22:54:00.003+02:00

Amb aquesta frase em saludava un comerciant a l'entrar a la seva botiga. Jo ja era dintre, acabant de arrodonit la meva compra amb la depenenta. I és que en feia menys d'un quart d'hora que havia caigut un xàfec a la ciutat de Barcelona.

Pero resulta que no són 30 dies tal com jo vaig entendre sinò 40. I llavors confirmo el fet. Als espanyols ens agrada el número 40. Perque en castellà hi ha allò de "Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo", una sentència que ma mare em feia acatar serse perdó durant anys i anys. Només l'arrivada a Tarragona, que va coincidir amb que jo comences a treballar, em va deslliurar de tan terrible càstig.

Si és veritat que en tindrem 40 dies de sol mullat benvingut sigui. Tot per postergar l'inici de l'estiu que tenim a sobre.

Sous i discusions que no van enlloc

2009-05-12T21:51:00.004+02:00

En un dels blogs que més m'agrada he començat una discussió pocasolta sobre si és veritat la informació donada en un post.

I ací no en vull discutir. Només penjo l'informació, d'on l'he treta, perque en un comentari és molt difícil inclure pàgines web i quadres estadístics.

Què guanya i què deixa de guanyar la gent que cobre de l'Estat està als Presupostos generals de l'Estat. D'aixó dels presupostos, o com se digui, em recordo per una pocasoltada del Mariano Rajoy que va dir que no sabia cuan quanyava com diputat i que algú va dir que era un sou públic i com tal es podia consultar als "Presupuestos".

Els de l'any 2009 publicat en el B.O.E. 309 el 24 de desembre del 2008 i és on consulto.

Grupo/Subgrupo Sueldo Euros Trienios Euros
A1 13.893,84 534,12
A2 11.791,68 427,44
B 10.233,72 372,48
C1 8.790,12 321,00
C2 7.187,40 214,56
E 6.561,84 161,04

Aquestes retribucion són anuals. Aixó no vol dir que el que tìngresen al banc sigui aquest sou perque aquesta és la base de la teva retribucció: professors titulars de universitat (A1), catedràtics de universitat(A1), profesors de institut(A2), mestres(B) obtenen altres ingresos anomenats complements que va en funció de si en tens la plaça fitxa o no, si ets cap d'estudi o no i d'altres variants. Aquests complements poden arrivar a duplicar el sou base.

El grup C1 es refereix als administratius. Són, en general, personal de ministeris, caps de secció, amb feina burocrata. Els C2 són els anomenats "Auxiliars administratius", i la seva feina principal és atendre públic, obeir caps de secció, arxivar. El grup E, escàs, són personal auxiliar. Abans els anomenaven "conserges". Aquests últims grups gairebé no tenen complements i la seva quantia va en funció de si estàs en una finestreta o no, o de si en tens certes responsabilitats o no.

Una gran part del personal funcionari de l'Estat pertany a MUFACE, una branca de la Seguretat Social especial per a aquest personal. I ací també és pot comprovar els ingresos base anuals, que cal dividir en 14 pagas, perque es cobra l'1,69% del sou base pel dret al servei sanitari.

Ja l'he vista...

2009-05-09T00:27:00.002+02:00

Doncs si. Ja l'he vista. La peli. Com que no acostumo a emetre judicis de valor tan aviat veig una peli no us diré res. Au!! bona nit.

Star Trek

2009-05-08T18:05:00.004+02:00

Fa dos dies en vaig comprar unes entrades de cinema. Què en feia de temps que no anava...

Les vaig comprar per internet no perque penses que hi hauria una cua llarguíssima per a veure-hi la pel·licula sino pels seients. Amb tot 0,90 euros de comissió per entrada em sembla un pel car. I si, en vull veure Star Trek tot i la producció de J.J. Abrams. Per que el fet que sigui el productor de "Perdidos" em fa recelar més animar-me per a veure-hi la peli. Però una trekki és una trekki i fins i tot és capaç de comprar-se els fastigosos Diverkings pels ninots de regals. Eis!! parlo de comprar, no pas de menjar. Encara no estic tan boja com a ficar-me verí al cos.

L'1 de maig va passar...

2009-05-06T19:22:00.003+02:00

pero resten, encara, algunes pintades. Tan boniques com aquesta:

Felicitats!!

E.M.T.

2009-05-02T14:42:00.003+02:00

L'E.M.T. està fent tots els possibles per a millorar el transpor públic a Tarragona. Puja el preu dels biliets més d'un 20%, fa passar els autobussos cada hora i no fa cumplir els horaris. Les cases de cotxes de la ciutat estàn més que contentes. Però els usuaris potencials de la ciutat no.

I ara és el temps de desfer-me dels llibres

2009-04-13T13:03:00.004+02:00

Si ja ha sigut prou penós desfer-me dels VHS (feina encara no enllestida) prou penós serà desfer-me dels llibres. ¿Quin criteri he de seguir? Em desfaig dels llibres que sé que no lleguiré? ¿Començo pels escrits en castellà? ¿Afegeixo també llibres universitàris?

Sé que els llibres són més fàcils de vendre que els VHS. És per aquest motiu que els VHS els he llençat i els llibres no. Els VHS has de pagar per a que el recullin la capsa i pels llibres et donen 1 euro pel Kilo de paper. Però és aquesta la destinació que en vull pels meus llibres?

En tinc uns quans universitaris. Aquests llibres universitaris són carets. ¿Com m'ho manego? ¿Els dono a la biblioteca de l'URV? Ací radica el problema. Quan he anat a les biblioteques públiques de la ciutat de Tarragona cap ni una els ha volgut. El motiu és molt simple. El sou de la persona que els hauria de classificar, enllestir, arxivar´és tan alt que no compensa. Mai agafan donacions de particulars. Un altre problema és l'espai disponible. A la biblioteca del carrer Fortuny el 80% dels llibres són al "Diposit general", és a dir, hi són però no hi són. El motiu és que ja no en tenen més espai a les sales per a més llibres. Així que no en volen més.

A l'URV el motiu és que el personal que treballa és becari. No poden decidir on va cada llibre, no tenen capacitat de classificar. I també en tenen el problema de l'espai.

Em van aconsellar que els dones a la biblioteca de Torreforta una biblioteca que la de sempre he dubtat de la seva existència.

Avui, al El Punt comentava que a la biblioteca central de Reus havien posat en marxa sis punts d'intercanvi de llibres. A la biblioteca de Tarragona també hi són però ja sabeu que la biblioteca de Tarragona mai fa esment de les activitat que es poden fer dins de l'espai no fos que la gent comences anant-hi. Quina feinada!

Reproduexo la notícia per que d'ací uns dies ja no es podrà consultar a El Punt:

La biblioteca Central Xavier Amorós de Reus ha posat en marxa, amb motiu de la diada de S. Jordi, un servei d'intercanvi de llibres gràcies al qual les persones interessades podran emportar-se o deixar els llibres que vulguin de manera totalment gratuïta. Són sin els punt d'intercanvi que s'han habilitat a la ciutat. Els punts estan situats a la mateixa biblioteca, al Centra de la Imatge Mas Iglesies de Reus; al Centre d'Atenció a la Infància i a les Families de Mas Pintat (carrer de l'Abat Escarré), a l'Espai d'Informació Ambiental (plaça d'Antoni Sabater), al Reus Deportiu (carrer d'Antoni Gaudí) i als locals Portia (carrer de Rosich) i Momentum (carrer de la Font). Qualsevol persona que tingui llibres que ja hagi llegit i que no vol conservar, i que desitja que els puguin consultar altres lectors, els pot pot dipositar en un d'aquests punt, dels quals es podrà endur, a canvi, altres documents. Segons s'ha informat des de la biblioteca, els llibres que es dipositin en aquest punt, però s'han d'entregar al personal de l'establiment, que els revisarà i dientificarà amb una etiqueta. S'hi poden deixat tota mena de llibres i escrits en qualsevol idioma, si estan en bon estat. El servei d'intercanvi de llibres és una pràctica que funciona amb èxit de de fa temps en altres biblioteques del país.

Com vull estendre els meus llaços afectius amb altres localitats de ací prop buscaré d'altres llocs. Força interessant és el que ha fet la biblioteca de Cambrils que té un blog propi, una iniciativa que la fa digna del meu respecte i que em diu que al capdavant d'aquesta biblioteca hi un amant de la lectura.

Més sobre intercanvi de llibres ací.

Dominis

2009-04-08T17:44:00.005+02:00

He comprat un domini. Ho he llogat. Comprat? No sé ben bé que he fet. Sigui el que sigui m'han avisat que ja el tinc. Però quan he intentat canviar l'adreça de blogspot al domini no he sabut fer-ho. Ho intentaré un altra dia.

Aquests dies hem estat a la feina un pèl desquiciat. Hem tingut inspecció. Papers no utilitzats fòra. Fòra mobles descatalogats. Fòra arxius que només s'obren un cop al mes. Fòra AZ. Tal·lonaris de receptes a l'armari amb clau.

- Però si sempre estàn sota clau el coi de tal·lonaris de receptes- protestava jo.

Es cas es que les taules, per poc, gairebé semblava que no hi trevallés ningú. Un lloc de feina és això: desordre organitzat.

Els inspectors han marxat avui. Aparentment amb molt més que bona impressió de la feina i de com la fem.

- ¿La gent està contenta amb el servei donat? - em preguntavem.
- ¿Com vols que estiguien contents? És l'administració pública. La gent mai està contenta amb les normes imposades. ¿Els tràmits burocràtics? Una pèrdua de temps per a molts.

Mentrestant jo amb un mal de queixal com feia mesos que no tenia. Quan anava cap a l'entrevista acavava de prendre'm el vuité IBUPROFENO del matí. Un dia d'aquest tindre diners per a anar al dentista.

Serempídia

2009-03-22T10:53:00.006+01:00

Tinc al ràdio despertador a Com Ràdio. No ho sé per què. I avui sentia xerrar sobres les marques blanques. Quina barrabassada que s'han fartat de dir.

Semblava com si les marques blanques fossin un invent modern, dels últims anys. Però a l'any 1977 Simago ja en tenia marques blanques i cap èxit. Llavors buscàvem un cacau sol·luble que no fos el Colacao i no hi havia cap n'un amb la mateixa qualitat. I el de la marca blanca era dolentíssim.

Parlàven de com les marques empobreixen el ventall de productes existents al mercar, als súpers i com, en comparació amb altres països, Espanya és pobre. Jo diría que cutre. Però aixó és d'ara? Quan fa deu Nadals vaig anar al Carrefour a comprar un parell de capses de Les Pyrénnées de la marca Lindt i resulta que ja no en tenien ¿de quí era la culpa?. De bombons no tenien res. Després d'anys i anys. Res. Només els fastigosos Ferrero Rocher, fastigosos perque sí. La Lindt només comercialitza a Espanya les seves xocolatas i no són fàcils de trobar. És culpa de les marques blanques? Jo diria que no. Si el distribuidor d'Espanya no vol portar més que el fastigòs Ferrero Rocher...

Comparava la mala qualitat de les marques blanques amb la mala cualitat dels medicaments generics. Eis!!! No. Això no. El genèric és una altra cosa. És un producte del que hi ha un munt de laboratoris que ho fabriquen i és crea un genèric, que normalment costa el mateix que el costaria comprar-ho amb marca i que el seu preu de venda al públic és l'óptim. No gens barat, per cert.

Personalment, jo, no compro una marca blanca per que és blanca. Raons de la meva compra al súper:

- Que m'agradi el producte. No compro xocolata mercadona per que a mi només m'agrada el Lindt 70% i cap altra xocolata, encara que costes cinc vegades més barat m'en faria no comprar el Lindt 70% pur.

- Que la relació qualitat preu sigui adecuada.

- Que no surti nens en els anuncis de televisió. Això, per a mi, és molt important. Oferir nens com un element a desitjar és potenciar la pederastia i ha de ser castigat. Jo no compro productes on en la publicitat surti nens. Com que la llista de productes que utilitza nens en la seva publicitat és molt llarga ho deixo estar perque no acabaria mai.

Dies de descans

2009-03-19T18:50:00.005+01:00

Aquests dies he tingut festa. Cada cop en tinc més festes a l'any. Quan una es fa vella té aquestes coses. I he aprofitat per a no fer-hi res. Hauria d'ahaver aprofitat per anar a Hisenda i sol·lucionar , d'un cop per totes, un parell de tràmits desagradables però no ho he fet. He pensat que ja m'ho demanarà quan en vulgui els meus diners.

És increïble com és de cara la vida a Tarragona. Veia un d'aquest programes pocasoltes de viatges. El viatger explicava que llogar una limusina a N.Y. per una hora costava uns 75 euros. Mite'l... la meitat que anar des de Tarragona a l'estació de tren en taxi.

La Primavera fa anys

2009-03-17T18:52:00.006+01:00

La Primavera, la meva preciosa gateta desdentada, farà nou anys el dia 21.

Encara es puja a les baranes com si fos un gatet petitó.

Favorits

2009-03-06T23:10:00.003+01:00

Aquests dies, a l'ordinador, n'estic treient dels favortis totes les webs que en aquests moment no m'interessen. Quan van anar al magatzem de "favorits" en tenien un sentit per a mi però ara ja no. Com a totes les coss de la vida, els objectes, la roba, els llibros, els webs... continuen sent els mateixos, vàlids, bons. Però les persones no ho som i ja no ens serveixen.

Són dies dolorosos per a mi. A l'estanteria de la biblioteca, poc a poc, d'un en un, les cintes de VHS van sortint i són llençats al contenidor de "rebutjables". ¿Com pot ser rebutjable La vida futura, Leoló o Planeta prohibit? Em pensava que em seria més fàcil desfer-me del que jo anomenava andròmines però aquestes cintes de VHS, la majoria gravades de TV3, m'estan trencant el cor. No és només la pel·licula sola. També és el record de l'esforç que significava quedar-se fins a les tantes de la matinada, preparar la cinta, controlar de no gravar massa publicitat. I l'esforç de trobar cintes de VHS? Anar a la botiga, trobar la durada desitjada. Les etiquetes. Ingeniar-se-les per a guardar-les rere els llibres. Aquests dies hi ha un petit buit al meu cor que em resultarà difícil de oblidar.