Depre

Estic depre. Altra vegada. No és pas per la tardor que no s'atreveix a arrivar a Tarragona. És una questió de periodicitat. M'entra la depre de la mateixa manera que em surten els pels del bigoti. Cada finals d'estiu he de iniciar una nova temporada d'activitats. I no saber-ne què fer tot i que sé que n'hauria fer alguna cosa fa que em bloqueji, em paralitzi i em deprimeixi. Un fàstic.