He deixat el estudi. Era el tercer. ¿Sóc massa exigent?
El primer estava al bell mig del camp, tal com m'ho havien explicat. Prou ampli, tranquil. Pero a vint-i-cinc minuts de Tarragona en cotxe i sense lavabo. I jo sempre necessito lavabo.
El segón, al carrer Escrivanies Velles, ho compartia amb una altra persona. Era realment petit. Amb tot va ser on m'he trobat més feliç. Tot i haver-me buscat un altre lloc no tenia intenció d'abandonar-lo de tan que m'agradava. Però ens van fer fòra.
El tercer al carrer Merceria. Vaig dir que si per que estava net. I precisament aquesta netedat és el primer que em va fer penedir d'haver-lo agafat. Estava a punt de deixar-ho estar, de tant incòmoda que estava, quan va passar allò de l'estudi del carrer Escrivanies Velles. Estava atrapada.
I em vaig donar un temps:
- Ara ve l'estiu. Estaràs amb el Mercat d'Art de Cambrils. Estaràs tan ocupada que ni podràs pujar a l'estudi. En aquest moment ho pots pagar encara que no l'utilitzis. ¿Qui sap? Potser, després d'un temps, t'agradi.
Però cada cop m'agradava menys. ¿No estic feta per a tenir un estudi?
Després dels Tallers Oberts ho tenia claríssim. Del pont de desembre no pasava que jo no marxes de l'espai que ocupava al carrer Merceria.
I ves per on, un incident, insignificant, em va motivar per a deixar l'estudi abans d'acabar el mes.
Ara tinc tots els quadres en la furgoneta tot esperant un miracle. Que aparegui un local on em trobi còmoda. ¿Qui sap?
0 han dit la seva:
Publica un comentari